Mànec (música): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
correcció |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 1:
El '''mànec'''<ref>{{Ref-web|url = http://www.termcat.cat/ca/Cercaterm/10/|títol = Mànec (Indústria > Indústries manufactureres diverses > Instruments musicals > Parts i accessoris dels instruments musicals>)|consulta = 18-01-2017|llengua = català|editor = Termcat|data = 2016}}</ref> és, en els instruments de corda de la família dels [[llaüt|llaüts]], les [[Arpa|arpes]], les [[Guitarra|guitarres]] i els [[Violí|violins]], la peça de fusta, de forma allargada, que sobresurt de la caixa de ressonància,<ref name=":1">{{ref-publicació|cognom = Escalas|títol = Mànec|publicació = Gran enciclopèdia de la música|data = 1999|volum = 5|consulta = 19 gener 2016|editorial = Enciclopèdia Catalana|nom = Romà}}</ref> per sobre de la qual es disposen les cordes de l'instrument, permetent incrementar la llargada vibratòria de les cordes (apretant amb els dits) més enllà del perímetre de la taula harmònica. Habitualment, al capdamunt del mànec hi ha el [[Cap (instrument musical)|cap]] amb el [[claviller]] i les [[Clavilla (Instrument musical)|clavilles]], i la part més baixa del mànec connecta amb la [[caixa de ressonància]].<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom = Cooke|nom = Peter|article = Neck|publicació = Grove music online|url = http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/19670?q=neck&search=quick&pos=1&_start=1#firsthit|data = 18-01-2015|pàgines = |editorial = Oxford music online}}</ref>
Es poden distingir els "llaüts de mànec llarg", en particular de les regions àrabs i perses
Els mànec d'altres tipus com el [[rebab]] indonesi o el [[shamisen]] japonès -de vegades poc més que un mànec espigat en el cas dels instruments populars- passen diametralment a través del cos de l'instrument, que es projecta des de l'extrem inferior com un pic o taló que, alhora, serveix com a punt d'unió de les cordes. Altres mànecs estan units a la caixa de ressonància amb claus o cola (o de vegades ambdós), com el cas dels violins, mentre que altres es fan mitjançant l'ampliació i s'estreny el cos de l'instrument, com per exemple el rabel, la [[Lira (instrument musical)|lira]], el [[gadulka]] búlgar o el [[sitar]]. Alguns mànecs són buits i continuen en un claviller de profunditat que permet cordes simpàtiques que s'enrosquen sota un batedor (si existeix) i es connecten a les clavilles laterals o al llarg del costat del mànec en si (per exemple el [[sarangui]] indi).
Alguns cordòfons de corda fregada o pinçada inclouen, damunt el mànec, un '''batedor''' (també anomenat '''diapasó'''), damunt el que els dits premen les cordes per variar l'afinació. Sol estar fet de [[banús]] o altres fustes com el [[palissandre]] i, en els instruments més antics -[[Tiorba|tiorbes]], [[Bandúrria|bandúrries]], [[Guitarra|guitarres]]- pot tenir grans decoracions amb incrustacions de [[vori]], os o [[carei]]. A la part que s'allunya més de la caixa de ressonància hi sol haver una celleta, que permet elevar les cordes i manté una distància entre elles. En alguns casos, en aquests mànecs podem trobar [[Trast|trasts]]: fixos, col·locat en canaletes prèviament buidades, o mòbils, fets amb cordes de budell. La forma del batedor pot ser plana ([[guitarra]], [[llaüt]]) o corbada (família del [[violí]]).<ref name=":1" />
| |||