Naguib Mahfuz: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la pròpia revolució > la mateixa revolució
m Corregit: i són lluny > i estan lluny
Línia 75:
Naguib Mahfuz va estar directament vinculat a aquesta important inflexió, sobretot per l'adaptació d'algunes de les seves novel·les al cinema. És difícil precisar el nombre exacte d'obres de Mahfuz adaptades al cinema (o a la televisió), però probablement ronda la dotzena i mitja, i es tracta invariablement de produccions egípcies. De tota manera, les seves principals obres, ''El carreró dels miracles'' (1947) i la trilogia cairota -''Entre dos palaus'' (1956), ''El palau de les passions'' (1957) i ''La sucrera'' (1957)- van ser portades al cinema amb més pena que glòria per [[Hassan al-Iman]]. Igual sort van tenir ''La guatlla i la tardor'' (1962), ''[[Al Tariq|El camí]]'' (1965) i ''El captaire'' (1965), de Hussam al-Din Mustafa, o d{{'}}''El miratge'' (1948), portada al cinema per Anwar en-Shinawi.
 
La creació d'ambients va ser més aconseguida en les adaptacions cinematogràfiques de ''Khan al-Khalili'' (1946) o ''Cafè Karnak'' (1974), obra d'Atif Selim i del jove Ali Badrakhan, respectivament, però tampoc no pot parlar-se de pel·lícules memorables. Per la seva part, ''Amor sota la pluja'' (1973) va ser portada a la pantalla per Hussein Kemal,<ref>,Thartharah fawq al-Nil http://www.imdb.com/title/tt0356117/</ref> amb la col·laboració del mateix Mahfuz en el guió del film. Amb l'excepció d'Abu Seif, només Kemal al-Skeikh sembla haver aconseguit reflectir adequadament en la pantalla el món del novel·lista, per la seva adaptació d{{'}}''El lladre i els gossos'' (1961) i sobretot per ''Miramar'' (1967), a costa de privar-la de la riquesa de perspectives de l'original literari, en introduir una narració lineal i suavitzar l'amargor del text de Mahfuz. Es pot, dir, doncs, que per al desenvolupament de la cinematografia egípcia les adaptacions de les novel·les de Mahfuz -amb independència del seu èxit popular- han exercit un paper més aviat anecdòtic i sónestan lluny d'haver marcat noves orientacions o tendències.
 
===Mahfuz com a guionista===