Aleksandr Dianin: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 45:
 
==Biografia==
Dinanin fou alumne, ajudant i successor d'[[Aleksandr Borodín]] en la càtedra de l'Acadèmia de Cirurgia i Medicina, i es casà amb una filla adoptiva de Borodin.<ref>{{citar ref-llibre |nom=G. |cognom=Kichigina |títol=The Imperial Laboratory: Experimental Physiology and Clinical Medicine in Post-Crimean Russia |url=http://books.google.cat/books?id=LDE4133Ocd0C&dq=Alexandre+Dianin&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |editorial=Rodopi |data=2009 |isbn=9042026588, 9789042026582 }}</ref>
 
==Obra==
Dianin sintetitzà el [[bisfenol A]], o BPA, el 1891 és preparat per condensació d'un [[mol]] d'[[acetona]] (d'aquí el sufix A en el nom) amb dos mols de [[fenol]].<ref>{{citar ref-publicació | cognom = Dianin | nom = A.P | publicació = J. Russ. Phys. Chem. Soc. | volum = 23 | data = 1891 | pàgines = 488-517, 523-546, 601-611 }}</ref> La reacció és catalitzada per un àcid, com l'[[àcid clorhídric]], HCl. També sintetitzà un derivat seu, el (4-p-hidroxifenil-2,2,4-trimetilcromà), anomenat [[compost de Dianin]] sintetitzat el 1914 per condensació de bisfenol A i acetona.<ref>{{citar ref-publicació | cognom = Dianin | nom = A.P | publicació = J. Russ. Phys. Chem. Soc. | volum = 36 | data = 1914 | pàgines = 1310 }}</ref>
 
==Referències==