Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
== Família ==
Era fill d'en Galceran de Cordelles i de Vilar, Senyor de Mura i de Castellnou de Bages i de Rosalia de Ramanyer. Era germà de [[Felicià de Cordelles i Ramanyer]], de Miquel de Cordelles i Ramanyer i de Jaume de Cordelles i Ramanyer<ref name=Morales> [[#morales| Francisco José Morales Roca]], pàg.206 </ref>, tots ells compromesos des de l'inici fins al final amb la causa austriacista. Els Cordelles eren austriacistes també per família. Isabel de Cordelles i Ramanyer, la seva germana, casà amb '''Georg Ignaz von Tattenbach''' (comandant militar de Girona quan va caure en mans dels borbònics) <ref name=Colom> [[#colom| Pau Colom]], pàg.43-45 </ref>.
Tenia parentiu amb la família del marqués de Villafranca de Saragossa (L'esposa del marqués de Villafranca de Saragossa, Dña. Teresa Iñíguez amb la seva filla Antònia Teresa, van morir al monestir de Gerri on son enterrades a la capella del Pare San Benet)<ref name=MOLINÉ> [[#moliné| Enric MOLINÉ I COLL]], pàg.213-216158 </ref>.
D'entre els seus vuit germans, els que més es destacaren en la lluita contra els filipistes foren en [[Felicià de Cordelles i Ramanyer|Felicià de Cordelles i Ramanye]]<nowiki/>r, el Coronel [[Miquel de Cordelles i Ramanyer]] i el Coronel [[Jaume de Cordelles i Ramanyer]].
 
==Carrera eclesiàstica==
 
Francesc prengué l'hàbit dels benedictins observants a Montserrat (1672). fou Abat temporal de Montserrat (1683-1693) i Abat perpetu de Sta. Maria de Gerri (1698-1739) també benedictins, on hagué de restaurar el monestir que havia estat cremat el 1711 pels soldats del comte de Moret militar de l'exèrcit francès de Felip d'Anjou, que requisà els seus còdecs i biblioteques, destruí l'arxiu abandonant els documents pels prats i s'endugué les campanes<ref name=MOLINÉ> [[#moliné| Enric MOLINÉ I COLL]], pàg.213-216158 </ref>. Va fer l'òrgan i el camarí del monestir <ref name=Colom> [[#colom| Pau Colom]], pàg.43-45 </ref>.
 
==Carrera política durant la guerra de Successió==
Usuari anònim