Comunitat lingüística: diferència entre les revisions

Un dels indicadors clau a l’hora de valorar la vitalitat d’una llengua és si és transmesa de pares a fills. Aquest indicador sol rebre el nom d’índex o taxa de transmissió lingüística familiar. S’entén per llengua transmesa familiarment la llengua que l’infant aprèn de manera informal en l’àmbit de la llar, sense influència de l’escola o de les institucions. Si una llengua es transmet familiarment, la supervivència està garantida, mentre que perilla quan els progenitors deixen de parlar-la als fills. El fet que una llengua es transmeti familiarment és el que garanteix una nova generació de parlants que la tinguin com a llengua inicial. La mort d’una llengua és, per tant, un fenomen que implica tres generacions: la que deixa de parlar-la als fills, els fills que ja no l’aprenen en l’àmbit de la llar i que, per tant, ja no la transmeten als descendents, i aquests últims, que ja no l’hauran viscuda a l’entorn ni la tindran com a pròpia.<ref name="gencat1308">{{citar ref |títol =L’evolució de la comunitat lingüística |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=77595c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=77595c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=3c183c084ded7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Agost 2013 }}</ref>