Shinkansen: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregit: fins a data d'avui. L > fins avui dia. L
Línia 6:
La construcció d'aquesta línia té algunes particularitats respecte a la xarxa existent. En primer lloc s'utilitzà un ample de via normal (1,435mm), en comptes de l'ample de via mètrica (1,000m). En segon lloc, la nova xarxa seria d'ús exclusiu de viatgers i comptaria amb un nombre reduït de parades, que farien el paper d'intercanviadors amb la xarxa tradicional. Finalment, la nova xarxa hauria de ser resistent a tifons i terratrèmols, i permetre l'evacuació de les grans ciutats en cas d'emergència.
 
L'[[1 d'octubre]] de [[1964]], coincidint amb la celebració dels Jocs Olímpics, es va obrir la ruta Tòquio-Osaka, de 515 km de longitud. En aquells moments la velocitat màxima que oferia era de 210 km/h. La durada del trajecte complet era d'entre quatre i cinc hores. Es van oferir dos tipus de trens, els Hikari i els Kodama. Tot i ser tecnològicament idèntics, els primers feien parada només a certes estacions intermèdies ([[Nagoya]] o [[Kyoto]]), mentre que els Kodama s'aturaven a totes les parades. Aquesta distinció ha perdurat fins aavui data d'avuidia.
 
L'èxit de la nova línia, que va transportar 100 milions de passatgers en poc més de dos anys, va animar la construcció d'extensions. La primera d'elles, inaugurada l'any 1972, feia arribar els "trens bala" fins a [[Okayama]]. Posteriors extensions fins a [[Hiroshima]] i [[Hakata]], van configurar el Sanyo Shinkansen, que permet assolir velocitats de fins a 300 km/h.