Tot esperant Godot: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins [[1966 > fins a [[1966
m Corregit: i demés autors > i altres autors
Línia 4:
</ref>
 
Jordi Coca va proposar estrenar en català aquesta obra en 1957 però finalment no va ser fins a [[1966]] quan es va fer, al [[Teatre Romea]] de Barcelona. Als anys 60 el teatre de l'absurd era molt popular en aquesta ciutat i s'hi van estrenar també altres obres de [[Beckett]], [[Joan Brossa]], [[Manuel de Pedrolo]] i demésaltres autors del gènere. Manuel de Pedrolo va estar influenciat per aquesta peça teatral i l'inspirà per a escriure d'altres.<ref>''Les Literatures catalana i francesa al llarg del segle XX''. L'Abadia de Montserrat, 1997. ISBN 9788478268887 {{ca}}</ref>
 
L'obra es divideix en dos actes, i en ambdós apareixen dos vagabunds anomenats Vladimir i Estragon que esperen en va al costat d'un camí un tal Godot, amb qui (potser) tenen alguna cita. El públic mai no arriba a saber qui és Godot, o quin tipus d'assumpte hi han de tractar. A cada acte hi apareixen el cruel Pozzo i el seu esclau Lucky (en anglès, 'afortunat'), seguits d'un noi que fa arribar el missatge a Vladimir i Estragon que Godot no vindrà avui, "però demà segur que sí".