“Durant la Dictadura, fou quan assolírem els tiratges més extraordinaris i quan passàrem les angúnies més intenses. El censor, home implacable, tatxavaratllava sense contemplacions tot allò que no entenia i, de vegades, ens obligava a escriure el número de cap i de nou.”<ref name="Xut">''Xut!'', núm. 500 (10-5-1932).</ref> Això és el que els succeí, conta la revista, amb el número extraordinari del 4 de gener del 1928, que ressenyava el partit del Sants contra l'Español i del qual se n'havia fet la tirada més grossa de la història del setmanari. El públic esperava que el setmanari fes molta llenya de l'arbre caigut (l'Español), però resulta que el censor era blanc-i-blau i va obligar-los a reescriure el número de dalt i de baix. Després d'aquell número ja van estar a punt d'ésser suspesos definitivament.<ref name="Xut"/> La Dictadura va estar a punt de tancar el setmanari algunes vegades més. Segons Costa, el primer editor, en els primers temps de la Dictadura, el governador civil de Barcelona
