Drassanes Reials de Barcelona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
canvi Roger de Flor per Roger de Llúria
mCap resum de modificació
Línia 24:
 
==Història==
A Catalunya, les primeres [[drassanes]] apareixen a l'[[Empordà]] al [[segle X]], i a [[Tortosa]] el [[945]] ordenada per [[Abd al-Rahman III]].{{sfn|Terradas Muntañola|2009|p=20}} La [[drassana]], '''adraçana''', '''dreçana''' o '''teraçana''' és el conjunt d'instal·lacions navals on es construeixen, reparen o conserven els vaixells. El terme prové de l'àrab hispànic ''dâr aṣ-ṣána'' (en àrab, ''dâr aṣ-ṣinâ'a'') que significa casa de la construcció.<ref>{{GDLC |id=0047553 |nom=Drassana |consulta=16 març 2013}}</ref> L'any [[1243]] hi ha una Cèdula de Jaume I per referir-se als límits occidentals de la Ribera utilitzant per primer cop la paraula ''Drassanes''.{{sfn|Alemany Llovera|Casanovas|1987}}
 
=== La costa Barcelonina fins al segle XIII ===
Línia 31:
 
=== Les Drassanes de Barcelona ===
Les [[drassanes]] reials no van ser les primeres de les quals va disposar la ciutat. Es tenen notícies que ja s'havia construït una [[grada (nàutica)|grada]] a la platja de poca profunditat{{sfn|Terradas Muntañola|2009|p=22}} al costat de la porta de Regomir tocant a la [[Muralla medieval i moderna de Barcelona|muralla]],{{sfn|Pladevall|2003|p=219}} controlada pel poder municipal i que en 1225 es va declarar inadequada, tot i que es va emprar fins al 1394.{{sfn|Terradas Muntañola|2009|p=22}} La Corona d'Aragó i la seva projecció al Mediterrani comença en el segle [[XIII]]. El regnat de [[Jaume el Conqueridor]] ([[1213]]-[[1276]]), l'any [[1243]], s'estén cap a Mallorca, València i Múrcia amb l'ajut de les forces navals. La conquesta d'aquests territoris per mar obligava a mantenir una infraestuctura naval per la construcció, manteniment i reparació. Es converteix així necessari crear uns espais especialitzats nous, un element important en la política d'expansió mediterrània.{{sfn|Alemany Llovera|Casanovas|1987}} Durant la [[conquesta de Mallorca]] i de [[conquesta de València|València]], ja figura documentada una segona [[drassana]] situada "cap a ponent".
 
===Drassana de la ciutat o Drassana vella ===
Línia 41:
 
Els murs perimetrals eren febles a les inclemències de la natura{{sfn|Terradas Muntañola|2011|p=71}} i una primera tramada de vuit
naus fou bastida al voltant del 1290.{{sfn|Terradas Muntañola|2011|p=71}} [[Alfons el Benigne]], el [[1328]] va consignar la necessitat de cobrir-les, però per problemes amb la hisenda real i amb calamitats naturals, com grans tempestes, les obres progressaven molt lentament i així van continuar amb l'arribada del nou rei [[Pere el Cerimoniós]], que va intentar traslladar a l'antic sector de [[Barri de la Ribera|la Ribera]] les drassanes en veure que els [[vaixell]]s allí s'espatllaven. La proposta del [[Consell de Cent]] de la ciutat del [[9 de juny]] de [[1378]], després de deplorar :{{cita| ''no sia coberta e per aço les galeres estiguin dins d'aquella a sol e vent e pluja, perquè són dins breu temps consumides e destruïdes''|[[Consell de Cent]], [[9 de juny]] de [[1378]]{{sfn|Pladevall|2003|p=220}}}}va impedir aquest trasllat i va cooperar amb el finançament del projecte de la construcció, oferint a Pere el Cerimoniós l'aportació de 10.000 [[Florí d'or d'Aragó|florins]] en set anys i demanant al monarca una contribució reial de 7000 florins, a més del permís per a tenir a cobert les galeres pertanyents a la ciutat. Pere el Ceremoniós va instituir l'ofici de ''drassaner'' com a responsable de la conservació de les Drassanes i rep ordres directes del Rei. També s'encarrega del préstec de les galeres i els seus forniments. L'any [[1381]] les Drassanes ja poden acollir 8 galeres.{{sfn|Alemany Llovera|Casanovas|1987}} El desmantellament progressiu de les drassanes municipals va suposar l'aprofitament de l'espai central de la façana marítima per a nous usos.{{sfn|Cubelles i Bonet|2003|p=59}}
 
Segons consta a l'únic llibre d'obra que s'ha conservat de la construcció de les drassanes del temps comprès entre [[11 d'abril]] de [[1383]] i [[15 d'agost]] de [[1384]], se sap que es van construir quatre magatzems i els treballs d'ensostrament de la meitat septentrional. Els materials utilitzats eren els carreus de la pedrera de Montjuïc, la sorra de la mateixa platja propera a l'obra, la fusta del [[Baix Ebre]] i de [[Massís de les Gavarres|les Gavarres]] i el cordam i les rajoles de [[València]].
Línia 125:
{{refbegin|2}}
* {{ref-publicació|cognom=Alemany Llovera|nom=Joan|títol=Les Drassanes de Barcelona i el Museu Marítim |publicació=Drassana |data=1988 |pàgines=p. 8-18 |exemplar=Núm. 1|url=http://www.raco.cat/index.php/Drassana/article/view/109315/165703 |consulta=29 setembre 2013 |editorial=Diputació de Barcelona |ref=harv}}
* {{ref-llibre |cognom=Alemany Llovera |nom=Joan |cognom2=Casanovas |nom2=À. |títol=La Navegació a Catalunya |editorial=Diputació de Barcelona |data=1987 |isbn=84-505-6984-2 |ref=harv}}
* {{citar ref-publicació |cognom=Cabral Rodrígues |nom=Vítor M. |títol=Les Tecnologies de la informació geogràfica (TIG) i la reconstrucció històrica del conjunt de les Drassanes Reials de Barcelona: Aproximació i perspectives |url=http://www.raco.cat/index.php/Drassana/article/view/252906/339644 |publicació=Drassana |editorial=Diputació de Barcelona |exemplar=Núm. 19 |data=2011 |pàgines=58-67 |consulta=11 març 2013}}
* {{citar ref -publicació|cognom=Calpena i Marcos |nom=Daria |títol=Noves aportacions de l'arqueologia a la història de les Drassanes Reials de Barcelona |url=http://www.raco.cat/index.php/Drassana/article/view/106291/132803 |publicació=Drassana |editorial=Diputació de Barcelona |exemplar=Núm. 11 |data=2003 |pàgines=76-83 |ref=harv}}
* {{citar ref -publicació|cognom=Castells |nom=Eloi |cognom2=Morán |nom2=Helena |cognom3=Nolasco |nom3=Núria |títol=La Documentació integral del patrimoni construït aplicada a l'estudi històric i estructural de les Drassanes Reials de Barcelona. El Portal de la Pau, la Casa de Manteniment i la Casa del Governador |url=http://www.raco.cat/index.php/Drassana/article/view/252908/339646 |publicació=Drassana |editorial=Diputació de Barcelona |exemplar=Núm. 19 |data=2011 |pàgines=88-103 |ref=harv}}
* {{citar ref -publicació|cognom=Cubeles i Bonet |nom=Albert |article=Noves dades, noves perspectives i nous objectius en l'estudi històric de la Drassana Reial de Barcelona |url=http://www.raco.cat/index.php/Drassana/article/view/252910/339648 |publicació=Drassana |exemplar=Núm. 19 |data=2011 |editorial=Diputació de Barcelona |pàgines=120-136 |consulta=11 març 2013}}
* {{ref-publicació |cognom=Cubeles i Bonet |nom=Albert |cognom2=Moreno |nom2=Iñaki |cognom3=Nadal |nom3=Esteve |títol=Noves descobertes arqueològiques a la Drassana reial de Barcelona | publicació=Revista de Catalunya |volum= |exemplar=278 |data=2012 |pàgines=117-139 }}
* {{citar ref |cognom=Cubeles i Bonet |nom=Albert |cognom2=Puig Verdaguer |nom2=Ferran |article=La Drassana i la gestació de la façana marítima de Barcelona |url=http://www.raco.cat/index.php/Drassana/article/view/106289/132801 |publicació=Drassana |exemplar=Núm. 11 |data=2003 |editorial=Diputació de Barcelona |pàgines=50-61 |consulta=11 març 2013 |ref=harv}}
Línia 141:
* {{ref-llibre |cognom=Terradas Muntañola |nom=Robert |títol=Las Atarazanas de Barcelona: Trazado, construcción, y restauración |llengua=castellà |editorial=Editorial Enginyeria i Arquitectura La Salle |data=2009 |isbn=978-84-937011-9-2 |ref=harv}}
* {{ref-llibre |cognom=Terradas Muntañola |nom=Robert |títol=Les Drassanes de Barcelona: la geometria, la traça i l'estructura com a garants de la identitat de l'edifici |url=http://www.tdx.cat/handle/10803/9131 |lloc=Barcelona |editorial=Universitat Ramón Llull |data=2008 |consulta=11 març 2013}}
* {{citar ref -publicació|cognom=Terradas Muntañola |nom=Robert |títol=Evolució de la imatge de les Drassanes de Barcelona |url=http://www.raco.cat/index.php/Drassana/article/view/252907/339645 |publicació=Drassana |editorial=Diputació de Barcelona |exemplar=Núm. 19 |data=2011 |pàgines=68-87 |ref=harv}}
* {{citar ref -publicació|cognom=Terradas Muntañola |nom=Robert |cognom2=Terradas Muntañola |nom2=Esteve |títol=El Pla director de les Drassanes de Barcelona i els projectes |url=http://www.raco.cat/index.php/Drassana/article/view/108911/165765 |publicació=Drassana |editorial=Diputació de Barcelona |exemplar=Núm. 5 |data=1996 |pàgines=13-18 |consulta=11 març 2013}}
* {{citar ref | títol =La Drassana Reial de Barcelona a l'edat mitjana: organització institucional i construcció naval a la Corona d'Aragó |editorial =Museu Marítim de Barcelona |lloc =Barcelona |data =2004 |pàgines = p. 24 cm | consulta = 4 febrer 2013 |isbn = }}
* {{citar ref |cognom = |nom = |títol =La Generalitat de Catalunya a la Drassana Reial de Barcelona en temps d'Alfons el Magnànim |editorial=Museu Marítim de Barcelona |lloc=Barcelona |data=2008 |pàgines=138 p | consulta = 4 febrer 2013 |isbn = }}