Drassanes Reials de Barcelona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 38:
A principis del [[segle XIII]] ja es construïen vaixells extramurs entre el torrent de Cagadell i [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]], en uns terrenys que [[Jaume el Conqueridor]] va prohibir la construcció de noves cases i ordenà l'enderroc de les existents.{{sfn|Terradas Muntañola|2009|p=24-25}}
 
Durant el regnat de [[Pere el Gran]] entre els anys [[1275]] i el [[1285]], la [[Guerra de Sicília (1282-1289)|conquesta de Sicília]] i la [[Croada contra la Corona d'Aragó]] havia comportat la necessitat de disposar d'un espai per a la conservació i manteniment dels estols reials{{sfn|Garcia Domingo|López Miguel|juliol–agost 2012|p=47}} i es va iniciar la construcció de les drassanes, que constava d'un ampli edifici emmurallat de planta rectangular que estava obert per la banda del mar emmarcant un gran pati central descobert, capaç d'encabir setze [[galera|galeres]]{{sfn|Terradas Muntañola|2011|p=70}} amb quatre torres als seus angles, de les quals dues encara existeixen.{{sfn|Cubeles i Bonet|Moreno|Nadal|2012}} A partir de la construcció de les noves [[muralla|muralles]] al [[segle XIV]], les drassanes instal·lades al peu de la [[Montjuïc (Barcelona)|muntanya de Montjuïc]] passen a ser les úniques de la ciutat. Pere el Gran volia plantar cara a [[Carles d'Anjou]] i a la [[Santa Seu]], conquerint Sicília.<ref name="Ara1302">{{citar ref -publicació|cognom =Marimon |nom =Sílvia |article =Les Drassanes de Barcelona es destapen |publicació =Diari Ara |data =16/02/2013 |pàgines =p.36-37 |url = |consulta = 17 febrer 2013 | issn = 2014-010X }}</ref> Hi ha un document de l'any [[1354]] escrit per Pere el Ceremoniós dirigits als cònsols i els mercaders catalans a la ciutat de Pisa durant el setge de l'Alguer que diu ''pregam et encara us manam spressament què, ab sobirana diligència, encerquets et spiets si·ls jenoveses enamichs nostres, ne lo rey Lois de Nàpols armen ne quins apareylls fan d'armar''.<ref name="Albert_Estrada">''La Drassana Reial de Barcelona a l'Edat Mitjana'' d'Albert Estrada-Rius. ''Museu Marítim de Barcelona''. 2004. ISBN 84-88810-66-0. Pàg. 29.</ref> Aquest fet és una mostra de com l'estratègia militar naval començava a tenir un gran pes en la política de la Corona.
 
Els murs perimetrals eren febles a les inclemències de la natura{{sfn|Terradas Muntañola|2011|p=71}} i una primera tramada de vuit