August: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: aleshores ençà com el > aleshores com el |
m Corregit: aleshores ençà dominà tota > aleshores dominà tota |
||
Línia 91:
==== Lluita pel poder ====
[[Fitxer:Illus266 - Marcus Antonius.png|dreta|thumbnail|Bust de Marc Antoni]]
En el Tractat de Brindisi també hi intervingué Sext Pompeu, l'últim adversari dels triumvirs, el qual, amb la seva [[flota]], encara representava un estimable poder militar oposat al triumvirat. Pompeu controlava [[Sicília]] i, per tant, posava en perill l'arribada del [[blat]] de les províncies a Roma, fet que soscavava l'autoritat d'Octavi. Com que Pompeu no abandonava la seva política de bloqueig, tornà a trencar el [[Tractat de Brindisi|tractat]] l'any 38 aC. Aquell mateix any la concessió de poders dictatorials es renovà per cinc anys més. Dos anys després, el [[36 aC]], el general d'Octavi, [[Marc Vipsani Agripa]], aconseguí guanyar a Pompeu a la [[Batalla Naval de Naulòquia|Batalla de Naulòquia]], al nord de Sicília. Octavi va arribar poc després, derrocà [[Marc Emili Lèpid (fill)|Lèpid]], les tropes del qual estaven plenes a vessar de soldats, i des d'aleshores
Mentre Octavi conduïa, des de finals de l'any [[35 aC]] fins a l'any [[34 aC]], un exèrcit ferotge per a petites campanyes a [[Dalmàcia]], el seu rival liderava una guerra contra els parts que fracassà. A part d'això, Antoni va establir una relació duradora amb la reina d'Egipte, [[Cleòpatra VII|Cleòpatra]], fet que comportà que, l'any [[32 aC]], ell rebutgés i abandonés a Roma la molt popular Octàvia. Octavi aprofità la conducta d'Antoni hàbilment per a fer-se propaganda. En aquesta situació es trobaven quan, aquell mateix any, Antoni lliura a Cleòpatra i als fills d'ambdós algunes províncies orientals de Roma, la qual cosa el va conduir a perdre qualsevol suport a Roma. Octavi, per tal de fer els seus últims partidaris infidels a Antoni, els intimidà amb un sacrilegi: llegí el testament d'Antoni lliurat a les [[vestal]]s (possiblement falsificat) en públic, en el qual declarava els fills de Cleòpatra els seus hereus. Arran d'això, el Senat declarà la guerra a Cleòpatra i enemic públic a Marc Antoni.
| |||