L'Eixample (València): diferència entre les revisions

L'Example de València comença a gestar-se a finals del [[segle XIX]] per la necessitat de resoldre, com altres projectes d'[[Eixample (urbanisme)|eixample]] de l'època, importants problemes de la ciutat antiga com era la progressiva escassetat i encariment dels solars urbans, la insana agrupació d'habitatges i indústria, l'amuntegament i la insalubritat dels habitatges tradicionals, i l'absència d'un sistema viari més eficaç i senzill. Amb la Llei d'Eixample i la posterior Comissió Municipal d'Eixample del [[1876]] s'enceta el llarg procés que no arrancarà de manera definitiva fins a l'aprovació el [[1887]] del projecte dels arquitectes [[José Calvo Tomás|José Calvo]], [[Joaquín María Arnau Miramón|Joaquim Maria Arnau]] i [[Lluís Ferreres i Soler|Lluís Ferreres]] tot i que abans s'havien barallat altres projectes com el de [[1858]] dels arquitectes [[Sebastià Monleón Estellés|Sebastià Monleón]], Antonio Sancho i [[Timoteo Calvo]]. L'antecedent de 1858 serví del qual es considerà el sistema vialviari que va servir de base del nou traçat. Altres referents foren l'estructura geomètrica del Pla d'[[Ildefons Cerdà]] per a l'[[Eixample de Barcelona]], de [[1860]]. A més, mostra certs paral·lelismes amb altres projectes, com el proposat per a la ciutat de [[Milà]] en el Plànol de l'enginyer [[Cessés Beruto]], de [[1884]]. Modèlic en la seua definició, va servir també d'exemple a seguir en el traçat del segon Eixample (districte d'Extramurs), elaborat per [[Francesc Mora i Berenguer|Francesc Mora]] en [[1912]], que va ampliar el perímetre fins a la zona de Trànsits.