Teatre Principal (Barcelona): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: aleshores ençà i d > aleshores i d
Línia 30:
Les representacions ja s'hi donaven abans del 1597, en un pati de fusta, mentre es feien les obres per a un edifici estable d'obra, que van començar el 1596, amb projecte del [[mestre d'obres]] Montserrat Santacana. L'edifici va estar acabat el 1601, però per defectes de construcció, va enfonsar-se en part i fou reedificat en 1603.<ref>Fructuós Bisbe i Vidal, al seu ''Tratado de las comedias'' (Barcelona, 1618) diu que l'Hospital "había tenido cadudal no sólo para edificar un teatro tan costoso como hizo en la Rambla, pero aun para volverlo a edificar segunda vez por haberse caído en acabándose de edificar la primera" (p. 99)</ref> El nou teatre tenia pati, tres pisos i tretze llotges. Sembla que era cobert i il·luminat amb grans finestrals, a diferència dels patis de comèdies de la resta d'Espanya; seria, per tant, el teatre cobert més antic de la península Ibèrica.<ref name="Sapiens124">{{ref-publicació | cognom= | nom = | article =El carrer de l'Arc del Teatre | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 124 |data = desembre de 2012 | pàgines = p.23 |issn = 1695-2014}}</ref> En acabar el segle XVII tenia: planta baixa amb el pati, on hi havia vuit fileres de bancs davant l'escenari i cinc a cada costat, i onze llotges ("camerilles" o "aposientos" diuen els documents) al voltant, protegides amb gelosies; primer pis amb onze llotges i segon pis amb grades, que formaven el galliner, amb divisió per a homes i dones. Un segon "tablado" acollia els músics.
 
Des d'aleshores ençà i d'una manera ininterrompuda, aquest indret ha estat ocupat per un teatre i la plaça que es troba davant va dur el nom de '''Pla de les Comèdies'''. Avui en dia, s'anomena [[Plaça del Teatre]] i, des de començaments del segle XX, acull un monument erigit a [[Frederic Soler]], àlies [[Serafí Pitarra]], pare de la dramatúrgia catalana.
 
El primer edifici, primordialment de fusta, va patir diversos incendis i reformes. Entre 1728 i 1729 es va ampliar i es va reconstruir amb pedra, i en 1760 hi hagué una nova ampliació, que permeté encabir-hi més de mil espectadors. En 1776 s'hi construí una nova façana còncava, que molt retocada i modificada, és la base de l'actual. El 27 d'octubre de 1787 va patir un incendi que en va destruir la sala i l'interior, quedant-ne només la façana. Gràcies a les donacions de nobles, principalment el marquès de Ciutadilla [[Francesc de Paula Gassol de Sentmenat i de Clariana]] i el [[comte d'El Asalto]], el nou teatre, projectat per l'enginyer militar Carles Francesc Calzer i molt més sumptuós que el primer, es va poder tornar a obrir el 4 de novembre de 1788. Conegut com a '''Corral de Comèdies''' i després com a '''Cases de l'Òpera''', va adoptar el nom de '''Teatre de la Santa Creu'''. Durant les obres, s'aixecà al costat un teatre de fusta que permeté continuar amb les representacions.