Edat contemporània: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: car van haver > car va haver |
m Corregit: tampoc no han de > tampoc han de |
||
Línia 58:
En paral·lel a la [[Revolució Industrial|Revolució industrial]], el poder econòmic creixent de la burgesia xocava amb els privilegis dels dos estaments socials que conservaven les seves prerrogatives des de l'[[edat mitjana]], que eren el [[clergat]] i la [[noblesa]]. Ja a finals del segle XVII, els monarques absoluts havien començat a prescindir dels aristòcrates per al govern, agafant com a ministres gent de la [[burgesia]], com per exemple Jean-Baptiste Colbert, el ministre de finances de Lluís XIV. D'aquesta manera, els burgesos van anar cobrant consciència del seu propi poder. Al segle XVIII, van abraçar els ideals de la [[Il·lustració]]. En resposta, els monarques absoluts van adoptar algunes idees il·lustrades, creant així el [[despotisme il·lustrat]], el qual a la llarga es va revelar com a insuficient per a satisfer les aspiracions burgeses, que s'inclinaven amb força cada vegada més gran cap a un govern constitucional. Finalment, davant la resistència de la noblesa, el descontentament de la burgesia va esclatar en forma de revoltes populars contra els privilegiats. A les colònies amb una burgesia ascendent, això es va manifestar en guerres d'independència, mentre que a les metròpolis, això va produir moviments revolucionaris.
En la ideologia d'aquestes revolucions, van jugar un paper important dues nocions filosòfiques i jurídiques íntimament vinculades, que són la moderna teoria dels [[drets humans]] d'una banda, i el [[constitucionalisme]] per l'altra. La idea que hi ha certs drets inherents als éssers humans és antiga, i es troba, per exemple, en escrits de [[Ciceró]] o l'[[escolàstica]]; però, en general, s'associava a la religió o a una espècie d'ordre supramundà. Els il·lustrats (Locke, Rousseau...) van defensar la idea que aquests drets humans són inherents a tots els éssers humans per igual, pel sol fet de ser criatures racionals, i per tant no són concessions de l'estat, ni tampoc
També aquests drets són "drets naturals", és a dir, s'oposen als "drets positius", que són aquells consagrats pels diferents ordenaments jurídics; val a dir, els drets humans es conceben com anteriors a la llei de l'estat. "Els drets humans són recollits en una Constitució; per això, es poden anomenar ''constitucionals'', però no són creats per aquesta. Són drets, segons es diu en aquestes declaracions, que pertanyen a l'ésser humà per ser qui és i no en virtut de certs fets propis o aliens, o de condicions posteriors, com pot ser la nacionalitat, les preferències polítiques o la religió de l'individu".
| |||