Edat contemporània: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: car van haver > car va haver
m Corregit: tampoc no han de > tampoc han de
Línia 58:
En paral·lel a la [[Revolució Industrial|Revolució industrial]], el poder econòmic creixent de la burgesia xocava amb els privilegis dels dos estaments socials que conservaven les seves prerrogatives des de l'[[edat mitjana]], que eren el [[clergat]] i la [[noblesa]]. Ja a finals del segle XVII, els monarques absoluts havien començat a prescindir dels aristòcrates per al govern, agafant com a ministres gent de la [[burgesia]], com per exemple Jean-Baptiste Colbert, el ministre de finances de Lluís XIV. D'aquesta manera, els burgesos van anar cobrant consciència del seu propi poder. Al segle XVIII, van abraçar els ideals de la [[Il·lustració]]. En resposta, els monarques absoluts van adoptar algunes idees il·lustrades, creant així el [[despotisme il·lustrat]], el qual a la llarga es va revelar com a insuficient per a satisfer les aspiracions burgeses, que s'inclinaven amb força cada vegada més gran cap a un govern constitucional. Finalment, davant la resistència de la noblesa, el descontentament de la burgesia va esclatar en forma de revoltes populars contra els privilegiats. A les colònies amb una burgesia ascendent, això es va manifestar en guerres d'independència, mentre que a les metròpolis, això va produir moviments revolucionaris.
 
En la ideologia d'aquestes revolucions, van jugar un paper important dues nocions filosòfiques i jurídiques íntimament vinculades, que són la moderna teoria dels [[drets humans]] d'una banda, i el [[constitucionalisme]] per l'altra. La idea que hi ha certs drets inherents als éssers humans és antiga, i es troba, per exemple, en escrits de [[Ciceró]] o l'[[escolàstica]]; però, en general, s'associava a la religió o a una espècie d'ordre supramundà. Els il·lustrats (Locke, Rousseau...) van defensar la idea que aquests drets humans són inherents a tots els éssers humans per igual, pel sol fet de ser criatures racionals, i per tant no són concessions de l'estat, ni tampoc no han de tenir cap condició religiosa com ser "fills de Déu", per exemple. La secularització de la política no implicava necessàriament l'[[agnosticisme]] o l'[[ateisme]] dels il·lustrats, molts dels quals eren sincers [[cristians]], mentre que d'altres s'identificaven amb les postures panteistes properes a la [[maçoneria]]. El principi de tolerància religiosa va ser defensat amb vehemència i compromís personal per Voltaire, l'allunyament de l'[[Església catòlica]] el va fer ser el personatge més polèmic de l'època.
 
També aquests drets són "drets naturals", és a dir, s'oposen als "drets positius", que són aquells consagrats pels diferents ordenaments jurídics; val a dir, els drets humans es conceben com anteriors a la llei de l'estat. "Els drets humans són recollits en una Constitució; per això, es poden anomenar ''constitucionals'', però no són creats per aquesta. Són drets, segons es diu en aquestes declaracions, que pertanyen a l'ésser humà per ser qui és i no en virtut de certs fets propis o aliens, o de condicions posteriors, com pot ser la nacionalitat, les preferències polítiques o la religió de l'individu".