Segona guerra carlina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
La Creu de Borgonya no fou bandera carlina fins 1935 |
m Corregit: sols no s'havien > sols s'havien |
||
Línia 30:
La guerra civil, dita també guerra dels Matiners s'inicià pel setembre del 1846 i durà fins al maig del 1849. Més que no pas una guerra estrictament carlina, fou una revolta catalana contra la dictadura dels moderats (Ramón María de Narváez) i contra un seguit de mesures que pertorbaven la vida del país (quintes, aranzels), en la qual participaren, a més dels carlins (anomenats en aquesta època montemolinistes), progressistes i republicans.<ref>Notícies de Cabrera (L'Union. Diari de Paris 18 de novembre de 1848. núm. 323 pag. 2).</ref>
El projecte d'unir les dues branques borbòniques (patrocinat, entre altres, per Jaume Balmes i Antoni Aparici i Guijarro) amb el casament d'Isabel II amb Carles Lluís de Borbó i de Bragança, comte de Montemolín, fill i successor de Carles V (Carles VI, per als seus partidaris), fracassà, puix que Isabel fou maridada amb Francesc d'Assís de Borbó (octubre del 1846). Això creà les condicions polítiques necessàries per a la revolta. Les causes economicosocials ja hi eren: a la muntanya catalana el trabucaire era en camí de convertir-se en un símbol de la protesta popular. D'altra banda, continuaven vius la majoria dels caps carlins de la guerra dels Set Anys, alguns dels quals ni tan sols
La guerra començà pel setembre del 1846 amb l'aixecament de [[Benet Tristany]] a Solsona, al capdavant d'una partida de tres-cents homes. El seguiren Pitxot al Camp de Tarragona, Joan Cavalleria i Josep Puig (Boquica) al Berguedà, i Jeroni Galceran, [[Josep Borges]], [[Bartomeu Porredon]], [[Marcel·li Gonfaus]] (Marçal),<ref name="Enciclopèdia Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 26, pàg. 591'' (ISBN 84-239-4526-X)</ref> Miquel Vila (Caletrus), [[Josep Estartús]], [[Josep Masgoret i Marcó|Josep Masgoret]], Rafael i Miquel Tristany —nebots de mossèn Benet—, etc., a diversos punts del Principat. Dividits en partides poc nombroses, els montemolinistes dugueren a cap una gran activitat (sorpreses de Cervera, de Terrassa, de Martorell, de Lleida, etc.).
| |||