Élie Chouraqui: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: primera novel La > primera novel·la |
m Corregit: per suposat". Temps > per descomptat". Temps |
||
Línia 43:
Es va convertir en primer ajudant durant diversos anys, primer amb [[Claude Lelouch]] per a l'aventura és l'aventura particular, quan veiem a un soldat revolucionari d'Amèrica del Sud, o el bon any, però també altres grans directors francesos. Es crema els passos, primer a escriure guions que avui anomenem encant i necessitats, va dirigir un curtmetratge: Una pèrdua de temps, obté més d'un centenar d'anuncis i després es va reunir amb [[Anouk Aimée]]. Ell ho va escriure per al meu primer amor s'adapta una novel·la de [[Jacques-Alain Léger]]. Però ningú vol produir aquesta pel·lícula molt trist (la història d'un fill que va acompanyar la seva mare malalta a la vora de la mort en una història d'amor apassionat que voregen l'incest). Després va fundar la seva pròpia companyia i va produir 7 pel·lícules de la seva pròpia pel·lícula: "Jo podria perdre tot, però com jo no tenia res, no era molt". Juntament amb Anouk Aimée, va optar per [[Richard Berry]], que va aparèixer per primera vegada a la pantalla en un paper protagonista, [[Jacques Villeret]] i [[Nathalie Baye]]. [[Karl Lagerfeld]] va crear el vestuari, Hilton Mac Connico dissenys dels conjunts, i [[Robert Alazraki]] és l'operador. Elie Chouraqui, com a productor, perd molt, però la pel·lícula és un èxit de crítica que va llançar la seva carrera.
Després d'un desviament cap a la televisió (Una pàgina d'amor d'[[Émile Zola]], produït per [[Christine Gouzes-Raynal]]) en el qual retrata [[Anouk Aimée]], aquesta vegada acompanyats per [[Bruno Cremer]], [[Catherine Hiegel]]), escriu que és el que fa córrer a David? També va produir, com es va produir o co-produir totes les seves pel·lícules. La pel·lícula va ser seleccionada al [[Festival de Canes]], però en el 1981, [[François Mitterrand]] va arribar al poder i una setmana abans del festival per raons que no explica Elie Chouraqui encara no totes les pel·lícules són seleccionades per a ser desprogramar substituïts per altres: "... probablement més al llarg de les línies d'aquesta nova majoria política. " El cineasta es disgusta: "tot va estar llest, els cartells, la sortida. Va ser un desastre per la meva co-productor Xavier Gelin, Danièle Delorme, Yves Robert i jo ... per
Elie Chouraqui no hi haurà una altra estrella fugaç del cinema francès: "Jo estava ansiós com tots els joves cineastes. A vegades a la nit em vaig despertar tremolant com un drogoaddicte aterrits per la idea que em pren la substància, la crema, les mans suades a la idea que un dia ens pot treure la pel·lícula.
| |||