Transoxiana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: abjurar del islam i > abjurar de l'islam i
m Corregit: abraçar el islam però > abraçar l'islam però
Línia 38:
==Samànides ==
{{article principal|Dinastia Samànida}}
Política essencial dels samànides era fer front al perill turc representat pels [[karluks]], els [[oghuz]] i els [[kimaks]]. El [[893]] [[Ismaïl_ibn_Àhmad]] (892-907) va fer una expedició contra els karluks i va fer un gran botí a [[Taraz]] i al mateix temps va matar al príncep d'[[Ushrusana]], país que fou annexionat, encara que altres principats van subsistir com a vassalls i tributaris. Entre aquestos cal destacar els [[khwarizmshahs]], els [[saffàrides]] al [[Sistan]], els [[farigúnides]] a [[Guzgan]], els [[Abu Dawúdides]] a [[Balkh]], i els [[muhtàdjides]] a [[Caghaniyan]], entre altres menors. Nombrosos ''[[ribat]]s'' es van establir a la part nord de Transoxiana per lluitar contra els infidels turcs. A [[Isfidjab]] se'n comptaven 1.700, poblats per voluntaris de [[Nakhshab]], [[Samarcanda]] i [[Bukharà]]. Molts turc van abraçar el l'islam però els ''[[ribat]]s'' seguien sent necessaris perquè molts turcmans no s'havien convertit de veritat i seguien fent atacs, i van esdevenir posicions de frontera (''taghran''). D'aquestes posicions van sortir molts predicadors a difondre el islam a la terra incògnita de les estepes. El missioner de [[Nishapur]], Abu l-Hasan Muhammad al-Kalimati hauria treballat amb els karluks i hauria tingut part en la conversió del primer [[karakhànida]] [[Satuk Bughra Khan]] esdevingut Abd al-Karim.
 
En general pel període samànida fou de prosperitat i fins i tot d'abundància. L'administració central era a Bukharà. Les tradicions iranianes estaven i es van mantenir vives, socials, orals i literàries. D'aquesta època és el poeta [[Firdawsi]]. Es diu que ccada any enviava a [[Bagdad]] 20.000 esclaus com a tribut.