Anglès antic: diferència entre les revisions

L{{'}}'''anglès antic''' (anomenat també '''anglosaxó''',<ref> El terme ''anglosaxó'' es va emprar a partir del [[segle XVI]] per a referir-se a tots els aspectes de la història anglesa primerenca, incloent l'idioma, la cultura i la població. Tot i que segueix sent el terme recomanat per als dos últims trets, l'idioma va començar a denominar-se ''anglès antic'' a partir del [[segle XIX]], ja que va ser quan es va començar a estudiar detalladament la llengua pròpiament dita i els experts van reconèixer el desenvolupament continu de la [[anglès|llengua anglesa]] des del període anglosaxó fins a l'[[anglès mitjà]] i fins al dia d'avui. No obstant això, molts autors segueixen emprant el terme ''anglosaxó'' per referir-se a l'idioma.<br />{{ref-llibre|autor=Crystal, David |títol=The Cambridge Encyclopedia of the English Language |editorial=Cambridge University Press |any=2003 |id=ISBN 0-521-53033-4}}</ref> ''Ænglisc, Anglisc, Englisc'' en la seva pròpia denominació) és una forma primerenca de l'[[anglès]] que es parlava en bona part del que avui és [[Anglaterra]] i al sud de [[Escòcia]] entre els anys [[425]] i [[1125]] aproximadament. Era una [[Flexió|llengua flexiva]] amb molta llibertat en la seva [[sintaxi]], al contrari que l'[[anglès]] actual. Els escrits que han arribat fins als nostres dies representen sobretot el registre literari de l'anglosaxó. Pertany a la branca del [[Llengües germàniques|germànic occidental]] i està estretament emparentat amb el [[frisó antic]] i, d'una manera una mica més distant, amb el [[saxó antic]], a més de presentar influències del [[nòrdic antic]], a causa sobretot de la convivència -no sempre pacífica- en el que avui és la [[Gran Bretanya]], d'[[angles]], [[juts]] i [[saxons]], per ununa banda, i [[noruecs]] i [[danesos]], de l'altra, durant molt de temps.