Classificació arxivística: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: -es basa en que +es basa en el fet que
m Corregit: una entitats deriven > una entitat deriven
Línia 24:
A mitjans de la segona meitat del segle XIX, l'arxivística neix com a ciència a partir de les ''Instruccions'' de [[Natalis de Wailly]] el 1841 donades en forma de circular administrativa del Ministeri d'Interior francès establint el [[principi de provinença]]. Amb aquest principi metodològic delimita l'objecte d'estudi i és la base metodològica de les classificacions orgàniques.
 
A partir de la publicació del llibre de T.R.Schellenberg el 1958 es comença a parlar de classificació funcional. Aquesta es basa en el fet que les accions o funcions d'una entitatsentitat deriven dels fins inherents a l'entitat. A l'administració pública aquestes funcions deriven de les competències atribuïdes i solen ser delimitades per llei, decret o circular que n’estableix la dependència. La visió funcionalista de Schellenberg és l'aportació per a resoldre la metodologia de la classificació de fons arxivístics administratius.
 
Schellenberg va proposar tres elements que s'han de tenir en consideració per a construir uns sistemes de classificació: