Electromagnetisme: diferència entre les revisions

En una altra publicació del mateix any 1905, Einstein va minar els fonaments de l'electromagnetisme clàssic. La seva teoria de l'[[efecte fotoelèctric]] (per la qual va guanyar el [[Premi Nobel de Física|premi Nobel de física]] el [[1921]]) proposava que la llum pot existir en forma de partícules discretes, que més tard rebrien el nom de [[fotons]]. La teoria d'Einstein sobre l'efecte fotoelèctric va augmentar la comprensió de la solució que [[Max Planck]] havia presentat el [[1900]] sobre la [[catàstrofe ultraviolada]], Planck havia mostrat que els objectes calents emetien [[radiació electromagnètica]] en forma de paquets discrets, el que conduïa a que l'[[energia]] total emesa per un [[Cos negre|cos negre radiant]] havia de ser finita. Aquests dos resultats eren en contradicció directa amb el concepte clàssic de la llum com una ona continua. Les teories de Planck i Einstein foren l'origen de la [[mecànica quàntica]] que fou formulada el [[1925]], tot i que necessitada d'una teoria quàntica de l'electromagnetisme. Aquesta teoria fou completada el [[1940]] i és coneguda com a [[electrodinàmica quàntica]], dins de la [[mecànica quàntica]] l'electromagnetisme forma part de la [[teoria quàntica de camps]], l'electrodinàmica quàntica descriu tots els fenòmens que impliquen les [[Partícula carregada|partícules elèctricament carregades]] com a interaccions que funciones per mitjà de l'intercanvi de [[Fotó|fotons]]. És ununa teoria molt exacta, les seves prediccions teòriques tenen una precisió sense comparació dins del domini de la física.