Joan Tzetzes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: rau en què > rau en el fet que |
m Corregit: en un rutina > en una rutina |
||
Línia 4:
La seva època està determinada per ell mateix quan diu que va escriure cent anys després de [[Miquel Psel·le el Jove|Miquel Psel·le]] i el fet que va dedicar les ''Al·legories Homèriques'' a Irene Augusta l'esposa de [[Manel I Comnè]]. Era fill de Miquel Tzetzes. El seu nom Joan era el del seu avi Joan un nadiu de Bizanci, home ric però de pocs coneixements si bé amb gran respecte pels erudits. La seva àvia per part materna era [[Regne d'Ibèria|íbera]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Banani|nom=Amin|títol="Individualism and Conformity in Classical Islam"|pàgines=126|editorial=ed.Otto Harrassowitz|any=1977|isbn=9783447017824}}</ref> parent de [[Maria (emperadriu)|Maria d'Alania]], a la qual va acompanyar en el viatge fins a Bizanci per casar-se amb l'emperador i després es va casar ella amb el [[sebastos]] [[Constantí Cerulari]], nebot del patriarca [[Miquel Cerulari]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Garland|nom=Lynda|títol="Byzantine Women: Varieties of Experience, 800-1200"|pàgines=95-96|editorial=Ashgate Publishing Ltd.|any=2006|isbn=0-7546-5737-X}}</ref>
Va viure de jove amb el seu germà [[Isaac Tzetzes]] a la casa familiar, va rebre preceptes del seu pare i preferia adquirir coneixements a adquirir riqueses, poders i honors. Als 15 anys fou posat sota tutors que el van introduir en
Va ser secretari del governador de [[Véria]] a Macedònia, però va ser acomiadat abruptament per haver requerit les atencions de la dona del seu cap. Després d'això va passar per un moment difícil i va haver de vendre gairebé tots els seus llibres per satisfer les seves necessitats bàsiques. A partir del 1139 va trobar feina com a escrivent i secretari de serveis, després es va guanyar la vida com a professor (''grammatikos'') a Constantinoble. A poc a poc es va introduir als cercles literaris propers a l'emperador i va comptar amb el patrocini d'importants càrrecs eclesiàstics i polítics, com Irene, l'esposa del príncep Andrónic Comneno i protectora de les lletres. No obstant això, els temes de la pobresa i la insatisfacció amb el destí que hi va haver de passar, són presents als seus treballs literaris.{{sfn|Kazhan|1991|p=2136}}
| |||