Jutjat de Torres: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'Li va succeir' per 'El va succeir' |
m Corregit: una crisis mística > una crisi mística |
||
Línia 3:
Van sorgir de les antigues divisions bizantines. Quan els bizantins van abandonar l'illa vers la segona meitat del segle IX, els governants locals van assolir el poder sobirà. Els governants dels segles IX, X i XI no han quedat enregistrats. Arborea i Torres o [[Logudor]] formaven al segle XI un sol jutjat que es va dividir vers la meitat del segle entre els dos fills de [[Barisó d'Arborea i Torres]]; [[Marià I de Zori]] (Arborea) i [[Andreu Tanca]] )Torres).
A Andreu el van seguir [[Marià I de Torres]], [[Constantí I de Torres]] i [[Gunnari I de Torres]]. Aquest darrer, que era un infant, davant el perill d'usurpació de Saltar de Gunales (que havia lluitat a les [[Balears]] el 1114-1115 al costat dels catalans) fou enviat a Pisa pel regent Itocor de Gambella, i allí es va casar amb una jove d'una poderosa família pisana (els Ebriaci) i va tornar el [[1140]] amb un exèrcit i va exterminar als seus enemics. El [[1147]] va anar a les croades i va deixar el jutjat durant uns trens anys sota regència del seu fill i hereu. Quan va tornar es va veure afectat per una
El seu fill [[Constantí II de Torres]] va estar casat amb dues dames catalanes i fou excomunicat per l'arquebisbe de Pisa. El va succeir son germà [[Comit de Torres]] i a aquest a la seva mort el [[1218]], el seu fill [[Marià II de Torres]] que ja estava associat al govern des el [[1203]]. Marià va morir el [[1233]] i el seu fill [[Barisó III de Torres]] fou proclamat pels nobles oposats als Visconti (favorables a Pisa), barrant el pas d'[[Ubald I Visconti de Gallura]], casat amb la filla de Marià II, Adelàsia. Pero Barisó III va morir el [[1236]] i llavors fou proclamada [Adelàsia de Torres] junt amb el seu marit Ubald. Aquest va morir el [[1238]].
|