Revisió del 10:40, 9 des 2015 modifica Yeza (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 16.713 edits m Afegida Categoria:Exiliats del franquisme a l'Argentina usant HotCat ← Edició anterior		Revisió del 17:07, 5 març 2016 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: assolint un acta > assolint una acta Edició següent →
Línia 33: També per aquesta època forma part de les [[Irmandades da Fala]] de La Corunya, organització aquesta de caràcter galleguista moderat, formada fonamentalment per intel·lectuals i professionals. A través del seu pare es relaciona amb el polític agrarista de centre [[Manuel Portela Valladares]], amb el qual treballa durant una temporada com secretari polític. AL produir-se el cop d'estat del general [[Miguel Primo de Rivera]] en [[1923]], Pita Romero tornà a La Corunya on comença a escriure en el ''Noroeste'' i posteriorment a ''El Orzan'', del que va a ser director. En [[1924]] escriu en castellà una petita novel·la, ''El anarquista'', traduïda posteriorment al gallec. En [[1926]] es fa càrrec de la presidència de la Federació Agrària de Ortigueira i en 1927 és elegit president de l'Associació Provincial de Ramaders i vocal de l'[[Associació General de Ramaders d'Espanya]], formant part del [[Partit Agrari Republicà]]. La seva relació amb la gent del camp el va convertir en un home popular en el mitjà rural de la província de La Corunya. Amb la caiguda de la monarquia i la instauració de la república, el 14 d'abril de [[1931]], forma part del gran front electoral impulsat a Galícia per [[Santiago Casares Quiroga]], anomenat [[Federació Republicana Gallega]]. Per aquesta coalició es va presentar a les [[eleccions generals espanyoles de 1931]], assolint ununa acta de diputat amb 43.181 vots. A les [[eleccions generals espanyoles de 1933\|eleccions de 1933]], en representació del PRG, va obtenir 82.916 vots. Durant el [[bienni negre]] (1933-1935) es distancià de Casares i s'incorpora al govern de centredreta del [[Partit Republicà Radical]] encapçalat per [[Diego Martínez Barrio]] i amb [[Alejandro Lerroux]] com a ministre de Marina. El 8 d'octubre de 1933 es converteix en el ministre més jove de la [[Segona República Espanyola\|Segona República]] a l'ocupar la cartera de Marina, al capdavant de la qual estarà tot just dos mesos. Amb la victòria electoral de la dreta, al novembre de 1933, Lerroux forma govern el 16 de desembre d'aquest any, i el nomena ministre d'Estat, equivalent a ministre de Relacions Exteriors. En 1934 deixa aquest càrrec per a convertir-se en ministre sense cartera. Durant aquesta etapa representa a Espanya a Europa, sent nomenat ministre plenipotenciari i primer ambaixador de la República davant el [[Vaticà]], on establí relacions amistoses amb el llavors secretari d'Estat, cardenal Pacelli, qui es convertirà després en el Papa [[Pius XII]]. Amb el triomf del [[Front Popular (Espanya)\|Front Popular]], Pita Romero deixa el seu càrrec d'ambaixador, tornant a viure a La Corunya. En aquesta ciutat el sorprèn l'esclat de la [[Guerra Civil Espanyola]] (18 de juliol de [[1936]]). A pesar de ser un polític moderat i un catòlic practicant, ha d'exiliar-se, primer a [[Portugal]] i després a l'[[Argentina]]. En aquest país, treballa com a eriodista i advocat, escrivint en alguns dels millors diaris i revistes d'aquest temps, com [[La Premsa]], [[El Mundo]], [[Crítica]], [[La Capital]] i [[Leoplán]]. No va tornar a Espanya fins a [[1960]], fent-lo regularment a partir de llavors, encara que mai de forma definitiva.

Leandro Pita Romero: diferència entre les revisions