Manuel Blancafort i de Rosselló: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregit: un autodidacta i > un autodidacte i
Línia 23:
[[Fitxer:Compositors Independents de Catalunya.jpg|thumb|El Grup dels Vuit o [[Compositors Independents de Catalunya]]. D'esquerra a dreta: [[Robert Gerhard]], [[Agustí Grau]], [[Joan Gibert Camins]], [[Eduard Toldrà]], Manuel Blancafort, [[Baltasar Samper]] i [[Ricard Lamote de Grignon]]. Hi falta [[Frederic Mompou]]. (1931)]]
 
Manuel Blancafort va ser un autodidactaautodidacte i un fet cabdal en la seva formació musical el representà la creació, el 1905, de la fàbrica de rotlles per a [[pianola]] Victòria, coneguda com "La Solfa", a la mateixa població de la Garriga. Ubicada en unes naus obra de [[Joaquim Raspall]], aquesta fàbrica arribà a tenir, entre [[1919]] i [[1930]], un catàleg d'unes quatre mil obres i va arribar a exportar rotlles de pianola a [[Europa]], [[Amèrica]] i [[Oceania]].{{sfn|Muns|2005|p=8}} Fou una autèntica escola per a Manuel Blancafort, que hi treballà traslladant les notes dels pentagrames a les cintes contínues de la pianola.
 
Manuel Blancafort es casà amb la [[violinista]] Helena París el [[1920]] i tingueren onze fills. Això, i el tancament de la fàbrica de rotlles per a pianola, el van portar a haver de treballar en diversos negocis i empreses fins a la seva jubilació. Juntament amb la seva família van viure a la Garriga fins a l'acabament de la [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]], moment en què es van instal·lar a una espaiosa casa del barri barceloní de [[Sarrià (Barcelona)|Sarrià]].{{sfn|Rengel|15-03-1997|p=51}}