Narcís Fages de Romà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
m Corregit: una vinyes de > una vinya de |
||
Línia 1:
'''Narcís Fages de Romà''', ([[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]], [[1813]] - Figueres, [[1884]]), jurisconsult i agrònom, era fill d'una antiga nissaga empordanesa. Entre ells hi hagué notaris, advocats i científics. Va fundar la [[Societat d'Agricultura de l'Empordà]] (1845), la primera d'aquesta mena a tot l'estat espanyol, i va participar activament, com a soci de mèrit, en les activitats de l'[[Institut Agrícola Català de Sant Isidre]], en la qual es va integrar finalment la Societat d'Agricultura de l'Empordà. El 1849 fou nomenat Comissari Regi d'Agricultura de la província de Girona. Fundà les revistes agrícoles "El Bien del País" (1845-49) i "La Granja" (1850-55). També va promoure el 1885 la fundació de la [[Granja-Escola de Fortianell]] com a escola d'agricultura de l'Empordà, la qual posteriorment es va agregar a l'Institut de Segon Ensenyament de Figueres. Va pertànyer com a soci de mèrit a l'Acadèmia Matritense de Legislación y Jurisprudencia, Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, Societat Econòmica d'Amics dels País de Barcelona, València i Girona, Acadèmia de Ciències i Lletres de les Illes, i Societè Agrícole et Littéraire des Pirénées Orientals. Les seves activitats en favor de la modernització de l'agricultura a l'Empordà van trobar continuació en el seu fill, el també jurista [[Carles Fages de Perramon]].
Narcís Fages de Romà va tenir un paper destacat en la lluita contra la plaga de la [[fil·loxera]], que havia atacat les vinyes de França, i que tot seguit també es va observar a la comarca el 1878, en una
Els biògrafs de Narcís Fages de Romà ressalten el seu prestigi reconegut arreu com a advocat de tendència liberal i republicana, el qual justifica en bona part la seva defensa en el procés que se seguí contra [[Abdó Terradas]], el polític republicà i federal que fou escollit alcalde de Figueres l'any 1842, però les autoritats no n'acceptaren l'elecció, que hagué d'ésser repetida fins a cinc vegades, i finalment, pel fet d'haver-se negat a jurar lleialtat a la regència de [[Baldomero Espartero]], el duc de la Victòria, fou empresonat al castell de Figueres, on romangué fins que pogué exiliar-se a Perpinyà.
| |||