Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: d'orígen > d'origen |
m Corregit: i un cancelleria > i una cancelleria |
||
Línia 37:
== Biografia ==
===Inici del regnat ===
Otó va succeir el seu pare com rei dels alemanys el [[936]]. Disposà que la seva coronació fosa l'antiga capital de Carlemany, [[Aquisgrà]], on va ser ungit per part de l'[[arquebisbat de Magúncia|arquebisbe de Magúncia]] i primat de l'Església alemanya. D'aquesta manera va voler presentar-se com a successor de Carlemany, la nissaga del qual s'havia extingit el [[911]], i demostrar que tenia el suport l'Església alemanya, amb els seus poderosos bisbes i abats. Des del principi Otó va intentar aliar-se amb l'Església i utilitzar-la com l'única institució que unifiqués el territori alemany com un imperi teocràtic poderós. L'Església oferia riquesa, mà d'obra militar i el seu monopoli sobre alfabetització. Per la seva part l'Emperador oferia protecció contra els nobles, la promesa de donacions, i
Segons l'historiador saxó [[Widukind de Corvey]], al seu banquet de coronació hi van assistir els altres quatre ducs de l'imperi: [[ducat de Francònia|Francònia]], [[ducat de Suàbia|Suàbia]], [[ducat de Baviera|Baviera]] i [[ducat de Lorena|Lorena]], actuant com els seus ajudants personals: [[Arnulf I de Baviera]] com a oficial (o mariscal), [[Herman I de Suàbia]] com a encarregat del vi (l'equivalent modern del ''sommelier'') (llatí ''[[pincerna]]'' o ''[[buticularius]]''), [[Eberhard III]] de Francònia com majordom, i [[Gilbert de Lorena]] com ajudant de cambra.
| |||