Proserpine (Lully): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{Autoritat}} |
m Corregit: una simbiosis artística > una simbiosi artística |
||
Línia 18:
Proserpine, estrenada davant el rei [[Luis XV]], va ser ben rebuda pel rei però prest l'òpera va ser oblidada pel públic. Encara així, pot ser considerada una obra maestra en el seu gènere, una obra que culmina en un període creatiu, especialment fecund en la teajectòria de [[Lully]], però que, a la vegada, inaugura una etapa caracteritzada no només per la maduresa artística de la ''tragèdie lyrique'' com a gènere musical, en aquells dies nou, vanguardista i summament elitista sinó també per la consagració del gran mestre florentí com un dels músics més importants de tots els temps. Efectivament, Proserpine és l'exaltació més brillant de les idees que [[Lully]] ja havia expressat amb encert en ''[[Cadmus et Hermione]]'' ([[1673]]), ''[[Alceste]]'' ([[1674]]) o ''[[Atys]]'' ([[1676]]), però també el punt de sortida sobre el que haurien de discórrer les millors i més inspirades partitutres de [[Lully]]: ''[[Phaéton]]'' ([[1683]]), ''[[Amadis]]'' ([[1684]]), ''[[Roland]]'' ([[1685]]) i, sobretot, ''Armide'' ([[1686]]) la darrera de les seves òperesi exemple màxim d'una forma de crear i escriure música pel teatre que definitivament hauria de marcar el desenvolupament artístic-musical de [[França]] fins a la [[Revolució]] de [[1789]].
Recolzat en un llibret excels, encara no el més inspirat dels que [[Philippe Quinault]] escrigués durant els seus anys de col·laboració amb el compositor, [[Lully]] va saber crear una música bellíssima i perfectament entrellaçada amb el text en una
==Enllaços externs==
|