Santa Maria de la Vega de Tarassona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{Autoritat}}
m Corregit: amb un primor gòtic mènsules > amb una delicadesa gòtiva mènsules
Línia 25:
 
[[Fitxer:WLM14ES - catedral de tarazona 00005 - .jpg|thumb|250px|dret|Gelosies del claustre]]
Més afortunat el cor, situat en el centre de la nau principal, encara assolí qui llaurés amb ununa primordelicadesa gòticgòtiva mènsules, guardapols i cornisa; qui brodà els respatllers dels seients superiors amb delicats i purs arabescs; qui coronà amb filigranats pinacles la cadira episcopal i les dues immediates. Encara no se sap si qualificar aquesta catedral de més interessant en els seus detalls que magnífica en el seu conjunt; perquè a penes hi ha una de les seves moltes capelles que no amagui retaules gòtics, sepulcres, i que testimoniï la pietat i llustre de la noblesa de Tarassona i l'opulència de les dignitats de l'església. El que no s'ha de passar en silenci és el seu quadrat i espaiós claustre construït a principis del segle XVI; és un monument que participa de municipal i eclesiàstic; perquè si arreu es veu en el reproduït blasó del bisbe [[Guillem Ramon de Montcada]] que l'aixecà de les ruïnes en què des de segle i mig jeia, mans dels naturals l'edificaren, i tots els veïns concorregueren pel seu torn a l'obra, per tal de trobar en el sol descobert o a l'ombra de les voltes una tranquil·la sepultura.
 
En el dia es trobava molt desfigurat, perquè cada particular es creia autoritzat a truncar la idea de l'artífex obrint capelles o fixant retaules que designessin el lloc del seu soterrament, i tan sols alguns arcs conservaven els calats de guix que, a manera de gelosies, entreteixien totes les obertures i la gòtica varietat de la qual no perdia gens de la seva puresa per trobar-se encastada, diguem-ho així, en un marc del [[Renaixement]].