Unguja: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: un tribu de > un tribut de
m Corregit: i uns inscripció > i una inscripció
Línia 20:
La història de Pate en suahili, que no pogué ser redactada abans del 1810 i basada per tant en tradició oral, assegura que fou el califa [[Abd-al-Màlik ibn Marwan]] qui va enviar grups de gent a fundar Zanzíbar, [[Pate]], [[Mombasa]], [[Lamu (ciutat de Kenya) |Lamu]], [[Kilwa]] i [[Malindi]] entre d'altres.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ingrams |nom=W.H. |títol=Zanzibar: Its History and Its People |url=https://books.google.es/books?id=oYhrCkGaxyUC&pg=PA188&dq=marwan+zanzibar&hl=ca&sa=X&ei=mXEOVf_MIYOXapHEguAE&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=marwan%20zanzibar&f=false |llengua=anglès |editorial=Psychology Press |data=1967 |pàgines=74 |isbn=0714611026}}</ref> [[Harun al-Rashid]] hauria enviat nous contingents i fundat més ciutats però no a Zanzíbar (ni a Pemba). Les fonts del segle X com Al-Masudi o [[Buzurg ben Shahriyar]] no ho confirmen. Cap d'aquestos esmenta l'illa i només el segon esmenta Kambalu, probablement Ras Mkumbuu a Pemba on s'ha trobat una mesquita que podia allotjar 70 fidels construïda sobre dues mesquites anteriors una de pedra i una de fusta (que podrien ser del segle IX i VIII). El [[1865]] es va trobar un tresor en un túmul a Unguja Ukuu; una moneda està datada el [[797]]. Algunes excavacions han trobat edificis de vers el segle X (Direcció d'Antiguitats de Zanzíbar) amb nombrosa poteria entre el segle VI i XI, però que s'atura entre el segle XI i el XIV, que probablement corresponen a la Languja esmentada per Al-Yakut (vegeu més endavant). El seu abandonament estaria relacionat amb el final del comerç d'esclau després de la revolta dels zandj a la baixa [[Mesopotàmia]]. Les excavacions de Mkotomi al nord-oest de l'illa ha trobat restes entre els segles VIII i X i posteriors al XIV amb nombroses perles (segurament una fabrica) i monedes xineses i indies, però cap de local.
 
Una història de Kilwa, escrita vers el [[1550]], diu que Unguja fou refugi d'un [[Sultanat de Kilwa|sultà de Kilwa]] deposat el [[1035]], i que amb ajuts dels grups insulars va recuperar el tron. En aquest temps es va construir una mesquita a Kizimkazi a Zanzíbar que encara es conserva en part, amb un mihrab elaborat i unsuna inscripció de fundació datada el [[1107]] en escriptura cúfica; les tradicions locals asseguren que ja hi havia un sobirà (sultà) local a Kizimkazi, i existeixen un cert nombre d'edificis del segle XI a XII que s'han conservat. Joao de Barros va conservar en portuguès una segona història de Kilwa escrita originalment en àrab probablement vers el [[1505]], que diu que Sulayman ben al-Hasan de Kilwa (vers 1170-1189) es va proclamar senyor del comerç a Sofala, Pemba, Mafia i Unguja i de la costa continental.
 
El [[1224]] [[Al-Yakut]] al seu ''Mudjam al-buldan'' diu que Languja era la residència dels "reis dels zandj", el que decanta més cap a un estat independent no àrab en aquesta època que sobre una dependència de Kilwa. Un tresor de monedes es va trobar el [[1984]] a Tumbate prop de Mkokotomi, i es va treure del país il·legalment acabant per ser catalogades al Museu Britànic. Hi havia segons sembla peces d'or amb el nom de Al-Hasan ben Sulayman III de Kilwa (vers 1310-1333).