Diferència entre revisions de la pàgina «Würzburg»

109 bytes afegits ,  fa 5 anys
cap resum d'edició
| website = [http://www.wuerzburg.de/ www.wuerzburg.de]
}}
'''Würzburg''' és una ciutat [[alemanya]] a la ribera del [[riu Main]]. És la quarta ciutat de [[Baviera]] i la capital de l'antic principat- bisbat del mateix nom i del cercle d'[[Unterfranken]] [[Baixa Francònia]], situat en una pintoresca comarca a ambdues vores del Main, que té diversos ponts, a 181 metres sobre el nivell del mar. La ciutat de Würzburg (en l'antiga ''Virteburch Wirceburrgum, Herbipolis'') serví de fortalesa fins a l'any [[1866]].
 
La part principal (Marienberg o Frauenberg) es troba en el marge esquerre del Main, en el Leistenberg, turó de 265 metres, d'alturaalçada, i des del [[1261]] fins al [[1720]] fou residència dels bisbes de Würzburg. Només el centre de la ciutat ha conservat la fesomia antiga; és la ciutat vella, aen la qual hi ha interessants vestigis de l'[[Edat Mitjana|edat mitjana]] i del [[Renaixement]], tot i que en curt nombre. No sempre han tingut bon gust en les seves concepcions artístiques els habitants de Würzburg.
 
Sovint són les pesades les formes, i els pintorescos elements es redueixen a la mínima expressió. Els carrers, llargs, i, a vegades, ombrívolesombrívols, ja presagien la proximitat d'[[Itàlia]], però d'ellanomés nomésen tenen el menys seductor. Les últimes generacions han procurat remeiar aquest defecte decorant les masses imponents dels edificis del barri que es troba prop de l'estació, que porten el nom de ''ring'', com les avingudes de [[Viena]]. Allà i abunden els hotels de grans proporcions, bons restaurants, luxosos magatzems i nombrosos basars; per aquesta part de la ciutat regna una intensa circulació de tota mena, persones, automòbils, etc.
[[Fitxer:Wuerzburg Cathedral N Transept Schoenborn Chapel f nw.jpg|thumb|240px|esquerra|Catedral de Würzburg]]
 
== Würzburg, abans de la Segona Guerra Mundialmundial ==
Al cantó del MaiMain es troba la part més bella de Würzburg. La catedral, acabada el [[1188]], passa per l'edifici romànic més gran d'Alemanya. Desgraciadament, l'interior va ser modificat els segles XVII i XVIII, i avui només ofereix una decoració presumptuosa i extravagant. Nombroses escultures de l'edat mitjana i del Renaixement embelleixen l'interior. Cal citar una ''Mort de la Verge'', del segle XV, senzilla i patètica; una bella sèrie de monuments funeraris, entre els quals cal mencionar els dels bisbes [[Rodolf von Scherenberg]] (mort el [[1495]]) i [[Lorenz von Dibra]] (mort el [[1519]]). La construcció de la catedral s'inicià el [[1042]], en temps del bisbe Bruno, en el lloc en què anteriorment s'aixecava un altre temple. La continuaren els bisbes Embrich ([[1127]]-[[1146]]) i Hermánn ([[1222]]-[[1254]]). Al nord de la catedral es troba l'església de [[Neumunster]], fundada el [[1010]] i restaurada el [[1223]]-47 en estil de transició. La façana xurriguerescaxorigueresca data de [[1711]]-19 i la cúpula de [[1736]].
 
L'autor de tots dos monuments funeraris que ja hem citat en la catedral fou un cèlebre escultor de Würzburg, [[Till Rimenschneider]] (mort el [[1531]]). Aquest artista es distingeix per la seva ampla i elegant factura, es mostra familiaritzat amb totes les conquestes del Renaixement, com es pot apreciar pels petits genis despullats del monument de Bibra.
 
Gran és la riquesa en monuments de Würzburg, i per això ens limitem a l'estudi del més essencial, del que realment té un interès arquitectònic i arqueològic notable.
[[Fitxer:Wuerzburg grafeneckart.jpg|thumb|200px|esquerra|Torre del comte Eckart, avui restaurada i antic Ajuntament.]]
La torre del comte Eckart es troba davant del Palaupalau Episcopal; aquest és d'estil Renaixement ([[1594]]); és un edifici ampli, de formes poc àgils, burgeses. La [[Universitat]] vella data de [[1582]]-91 i el seu [[arquitecte]] fou [[Wolfgang Beringer]] (?). PosseeixInclou un bonic pati, també del Renaixement, i l'església de la Universitat, del [[1696]], és una barreja d'estil gòtic i de l'alt Renaixement italià. La torre, construïda el [[1701]] per [[Petrini]], serveix d'observatori. En la Universitat vella sies trobava a principis del segle XX, a més unde l'Institut de [[Psicologia]], i el Museu d'Art Històric.
 
Un dels més típics i cèlebres edificis de Würzburg és el palau dels prínceps- bisbes, creació del segle XVIII. De [[1720]] a [[1744]] els prínceps- bisbes [[Johann Philipp Schonborn]] i el seu successor [[Freidrich Karl Schonborn]] feren construir per l'arquitecte [[Johann Balthasar Neumann]] aquest sumptuós palau, inspirat en l'estil emprat a [[Versalles]] per [[Lluís XIV]]. A l'interior, [[Giovanni Battista Tiepolo]], ajudat pels seus fills, va fer-hi grans composicions murals, entre 1750 i 1753, considerades l'obra mestra de l'artista. Aquesta immensa residència conté una església, cinc grans sales, 312 habitacions, 25 cuines i 974 finestres. [[Eugen Muntz]] afirmà que és, sens dubte, un dels més importants monuments que ha creat l'estil [[Regènciaregència]].
 
A Würzburg també cal citar la ''Marienkapelle'', d'estil gòtic, construïda entre [[1337]] i [[1479]]; l{{'}}'''Alte Rathaus'' o antic Ajuntament, de l'època romànica, ampliadaampliat el [[1453]] i el [[1588]]; la ''Michaelskirche'', situada darrere la vella Universitat, construïda en estil xurriguerescxorigueresc el [[1756]]; La nova Universitat, edifici Renaixement de finals del segle XIX; la l'<nowiki/>''Haugerstiftskirche'', temple de superba construcció, en estil Renaixement italià, amb doble torre i alta cúpula i lal'edificació qualdel edificacióqual data de [[1670]]-91, encara que fou, restauradarestaurat posteriorment, amb un gust exquisit; la ''Deutschhauskirche'', bell exemplar d'art gòtic, i la ''Kirche auf der Festung'', l'església més antiga a Francònia. Würzburg té 36 esglésies (dues d'ellesde protestants) i una [[Sinagogasinagoga]].
 
== Edificis profans ==
Entre els edificis profans destaquen el ''Juliushospital'', hospital grandiós, ric i excel·lentment equipat. Davant el ''Juliushospital'', s'aixeca l'estatua del príncep- bisbe [[Julius]]; una altra estàtua notable és la del poeta [[Walther von der Vogelweide]] (per [[Halbig]],[[1843]]), en un nínxol de la ''Neumünsterkirche'', creuer en el qual ion fou sepultat el poeta el [[1230]]. A més, Würzburg té monuments al burgmestre [[Zürn]], al viatger i explorador [[Philipp Franz von Siebold]], al [[compositor]] [[Val Becker]] i al príncep regent [[Luitpoldo]].
 
== La indústria ==
El [[1925]] la indústria de Würzburg consistia en la construcció de mobles, maquinariamaquinària, instruments quirúrgics, matemàtics i musicals, i d'altres moltes: eren especialment, importants els tallers fundats en l'antiga abadia cistercenca d'[[Oberzell]], per [[König]] i [[Bauer]], i traslladats l'any [[1901]] a la vora dreta del Main per la construcció de premses litogràfiques ràpides. Cal mencionar, a més, com a indústries de Würzburg l'arquitectura naval i els tallers de serrar fusta. La viticultura i la fruita també són indústries de gran rendiment en els voltants de la ciutat. En el vessant Sudsud del [[Frauenberg]], en l'anomenat [[Leiste|''Leiste'']], sies bermatroba el reanomenat ''Leistenwein'', i a la serra de [[Steinberg]], que corre des de [[Veitschochheim]] al Main, sies bermatrona l'''Steinwein''. El [[comerç]], secundat per alguns Bancsbancs, és important en [[vi]]ns i altres productes. A WúrzburgWürzburg se celebren, tres fires anuals, un mercat de llanes, un altre de cereals i dos de bestiar.
 
== Infraestructures==
[[Fitxer:Hauptbahnhof Wuerzburg.jpg|thumb|200px|dreta|Würzburg és un important nus de comunicacions]]
Per l'interior de, la ciutat està servida per tramvies elèctrics, i en l'exterior disposa del Main (aquí navegable, i en el qual Würzburg i té port) i és punt de connexió de les línies fèrries [[Treuchtlingen]]-[[Aschahaffenburg]], [[Bamberg]]-'''Würzburg''', [[Passau]]-[[Nuremberg]] i [[Heidelberg]]-'''Würzburg'''.
 
== Establiments docents ==
Com el primer dels establiments docents cal anomenar la [[Universitat]]. Fundada el [[1403]] pel bisbe [[Johann von Eglofstein]], no tardà gaire a tancar-se; però el [[1582]] el príncep- bisbe [[Julius Echter von Mespelbrunn]] fundà una nova escola, que quan Würzburg s'incorporà a la Baviera el [[1815]] rebé el nom d'''Universitat de Julius Maximilià''. PelPer al foment de la medicina serveix especialment el ''Juliushospital'', al que hiqual estan agregats un Institut oftalmològic (''Welzsche Marienstiftung'') i un estabimentestabliment per a la higiene. La biblioteca pública conté més de 100.000 volums, la major part procedents dels d'antics convents. A més, Würzburg té, dos Gimnàsticsgimnasos, Gimnàsticgimnàs d'Arts i Oficis, Seminari eclesiàstic, Col·legi Episcopal per a infants, Escola Normal, escoles del ''Polytechnische Verein'', escola d'Agricultura, Institut Normal per a mestres [[jueus]], Escola de Comerç, Escola especial de maquinària i electrotècnics, Institut d'educació per a nobles. correccional per a nenes, Escola de Música (fundada el [[1804]]), Institut per a sord-muts i cecs, Escola d'Obstetrícia, com també un Museu d'Art (''Wagersche Kunstsammlung''), Museu Municipal de Pintures i Numismàtica, i un teatre.
 
== Associacions culturals ==
Entre les associacions culturals i científiques sise citantciten la Societat Medico-físicaMedicofísica, la Societat per al foment i perfeccionament de les arts i indústries, l'Associació per l'art i arqueologia de Francònia, la Societat per a la història de Francònia i l'Associació d'Història per al cercle de la Baixa Francònia.
[[Fitxer:Wuerzburg altstadt panorama.jpg|thumb|800px|centre|Panoràmica de la ciutat]]
 
== Història ==
[[Fitxer:Wappen Bistum Würzburg.svg|thumb|200px|dreta|Escut d'armes dels bisbes de Würzburg]]
Würzburg deu el seu origen a una colònia [[celtes|celta]], però no aconseguí importància fins després d'esserde ser erigit el bisbat el [[741]]. Com en totes les ciutats episcopals, la burgesia intentà espolsar el domini dels prelats, aspirà a la franquícia imperial, i aper aquest objecte, especialment en temps d'[[Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric IV del Sacre Imperi romanogermànic]], s'adherí a la reialesa, donati això donà lloc a contínues lluites entre la burgesia i la [[mitra]]. Finalment, la ciutat fou sotmesa en virtut de la derrota que sofrí a [[Argtheim]] el [[1400]]. Pel fet de pertànyer la ciutat a la Coronacorona, s'explica la freqüent celebració de [[Dietesdietes]] a Würzburg. En la guerra dels camperols, la burgesia abraçà la causa d'aquells, però l'heroica resistència de la fortalesa de [[Marienberg]] fou la causa que la lluita canvies de camí.
 
El [[1558]] Würzburg fou assaltada per [[Guillem de Grumbach]]. L'època de major esplendor per a Würzburg fou el govern del bisbe [[Julius Echter von Mespelbrunn]], quique fundà el ''Juliushospital'' i la Universitat ([[1582]]). Durant la [[Guerra dels Trenta Anys]], es veié ocupada per [[Gustau Adolph]] ([[18 d'octubre]] de [[1631]]). Una altra era de prosperitat gaudí Würzburg el segle XVIII amb els bisbes de la casa Schönborn, els quals utilitzaren els treballs del genial arquitecte Balthasar Neumann.
 
El [[3 de setembre]] de [[1796]] els austríacs, comandats per Ferran, venceren a Würzburg alsels francesos acabdillats per Jourdan. El [[1803]], Würzburg passà a Baviera; el [[1805]], l'aconseguí l'arxiduc Ferran com a capital d'un gran ducat, i el [[1815]] tornà a Baviera. Per la tardor de [[1848]] hi tingué lloc una Assembleaassemblea de bisbes alemanys que, en un memorial ([[29 de novembre]]), proposaren la separació de l'[[Església (institució)|Església]] de l'[[Estatestat]], sol·licitant l'absoluta independència per a la primera. Des del 23 fins al [[27 de novembre]] de [[1859]] i amb el nom de <<''Conferènciaconferència de Würzburg''>> se celebrà la coneguda i estèril reunió dels plenipotenciaris dels Estasestats mitjans i petits d'Alemanya, amb l'objectiu d'arribar a una més estreta i eficaç col·laboració en els afers de la Lligalliga alemanya.
 
Tan escàs resultat com aquestes tingueren les conferències celebradesrealitzades el 18 i [[19 de febrer]] de [[1864]], amb el fi d'adoptar una actitud comuna en la qüestió del [[Slesvig-Holstein]]. El [[27 de juliol]] de [[1866]] la fortalesa fou bombardejada pels prussians, i després de l'armistici, aquests ocuparen ([[2 d'agost]]) la ciutat, però la fortalesa seguícontinuà en poder dels bavaresos.<ref>[[Enciclopèdia Espasa]] Tom núm. ISBN 84-239-4570-7</ref>
 
== Després de la Segona Guerra Mundialmundial ==
[[Fitxer:Alte-mainbruecke.jpg|thumb|180px|dreta|Vista del centre de Würzburg]]
El [[16 de març]] de [[1945]], durant la [[segona guerra mundial|Segona Guerra mundial]], el 90% de la ciutat plena de civils fou destruïda en 17 minuts, en un atac aeri per 225 [[bombarder Lancaster|bombarders Lancaster]] britànics. Totes les esglésies de la ciutat, les catedrals i altres monuments foren greument malmesos o destruïts. El centre de la ciutat, que data de l'època medieval, fou totalment destruïda en una tempesta de foc en la quequè moriren 5.000 persones.{{text imprecís|data=abril de 2013}} Durant els 20 anys vinents, els edificis d'importància històrica foren curosament reconstruïts amb exactitud. Els ciutadans que reconstruïren la ciutat immediatament després del final de la guerra, eren en la seva gran majoria dones - ''Trümmerfrauen'' (les dones de les deixalleries)-, perquè, els homes o bé estaven morts o foren presos de guerra. En comparació, Würzburg fou destruïda totalment, més que la ciutat de [[Dresden]] en un bombardeig el mes anterior.
 
Després de la guerra, Würzburg fou l'amfitriona de l'Exèrcitexèrcit dels [[Estats Units]]. Acollí la Terceratercera Divisiódivisió d'[[Infanteriainfanteria]] de l'Exèrcitexèrcit dels EUA de l'hospital i diverses unitats militars dels EUA, que va mantenir una presència a Alemanya fins a l'any [[2008]], en què es posà fi a més de seixanta anys de presència militar dels Estats Units d'Amèrica a Würzburg.
 
== Fills il·lustres ==
* [[Ferdinand Tobias Richter]] (1649-1711), compositor i organista.
* [[Philipp Franz von Siebold]] (1796-1866), [[botànic]], [[metge]], [[etnòleg]].
* [[Werner Karl Heisenberg]] (1901-1976), [[físic teòric]], [[Premi Nobel de Física]] el 1932, pel [[Principi d'Incertesa|principi d'incertesa]] de la [[física quàntica]].
* [[Lilli Lehman]] (1848-1929) soprano.
* [[Johann Franz Xaver Sterkel]] (1750-1817), mestre de capella, compositor i organista.
 
== Aclariment ==
Les dades dels edificis i ubicacions de la ciutat de Würzburg, malgrat ser dels anys [[1925]] a [[1932]], són en general totalment validesvàlides avui ([[2011]]), per la gran tasca de reconstrucció que es portà a terme després de la terrible contesa.
 
== Notes==
20.650

modificacions