Soprano: diferència entre les revisions

El terme també s'aplica a instruments en el cas que un mateix instrument es construeix en mides diferents que puguin sonar en [[tessitura|tessitures]] diverses amb un timbre homogeni. En aquest cas ''el'' soprano és l'instrument de tessitura més aguda (fora dels casos en què hi ha un [[sopranino]]). Això es dóna sobretot en instruments utilitzats en el [[música del Renaixement|Renaixement]] i en el [[música barroca|Barroc]] com la [[viola de gamba]], la [[flauta de bec]], etc. Actualment s'aplica al [[saxòfon]].

 

* '''[[Soprano lleugera]] o de coloratura''': Veu de gran abast en els aguts. La soprano lleugera posseeix una veu de gran nitidesa i agilitat que li permet grans ornaments, per exemple, refilar sense dificultat. Un exemple és la soprano lleugera francesa [[Natalie Dessay]] com a Morgana a l'''[[Alcina]]'' de [[Georg Friedrich Händel]].

* '''Soprano ''soubrette''''': Similar a la soprano lleugera, però amb un timbre i una tessitura més greus. Un exemple de soprano soubrette és [[Elizabeth Hillebrand]] com a Galatea a l'''[[Acis i Galatea (Händel)|Acis i Galatea]]'' de [[Georg Friedrich Händel]] o com a Nannetta al ''[[Falstaff (òpera)|Falstaff]]'' de [[Giuseppe Verdi]].