Soprano: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
una falta d'ortografia al ficar un castellanisme
m Es desfà la revisió 16594629 de 83.47.104.201 (Discussió) http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=distint
Línia 5:
El terme també s'aplica a instruments en el cas que un mateix instrument es construeix en mides diferents que puguin sonar en [[tessitura|tessitures]] diverses amb un timbre homogeni. En aquest cas ''el'' soprano és l'instrument de tessitura més aguda (fora dels casos en què hi ha un [[sopranino]]). Això es dóna sobretot en instruments utilitzats en el [[música del Renaixement|Renaixement]] i en el [[música barroca|Barroc]] com la [[viola de gamba]], la [[flauta de bec]], etc. Actualment s'aplica al [[saxòfon]].
 
Dintre de la veu de soprano trobem diferentsdistints matisos, de manera que es poden classificar en diferents tipus, malgrat que les fronteres no són gens nítides i una mateixa soprano pot adaptar-se a diferents matisos o fins i tot pot evolucionar la seva veu durant la seva carrera lírica.
* '''[[Soprano lleugera]] o de coloratura''': Veu de gran abast en els aguts. La soprano lleugera posseeix una veu de gran nitidesa i agilitat que li permet grans ornaments, per exemple, refilar sense dificultat. Un exemple és la soprano lleugera francesa [[Natalie Dessay]] com a Morgana a l'''[[Alcina]]'' de [[Georg Friedrich Händel]].
* '''Soprano ''soubrette''''': Similar a la soprano lleugera, però amb un timbre i una tessitura més greus. Un exemple de soprano soubrette és [[Elizabeth Hillebrand]] com a Galatea a l'''[[Acis i Galatea (Händel)|Acis i Galatea]]'' de [[Georg Friedrich Händel]] o com a Nannetta al ''[[Falstaff (òpera)|Falstaff]]'' de [[Giuseppe Verdi]].