Cayor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Corregit: el únic > l'únic |
||
Línia 10:
El Kadior va tenir sovint, després de la seva independència, sotmès a vassallatge al seu veí del sud el Baol. Més d'una desena de vegades es va poder veure al damel-teigne («Teigne » era el títol del sobirà del Baol) oferint tribut. El Kadior fou un dels regnes que més va guerrejar no només amb el [[Jolof|Djolof]] i el Baol, sinó també contra els [[Moro|maures]], i els marabuts islàmics especialistes de la [[gihad]], a continuació contra els europeus, amb la colonització. El Kadior era temut, perquè era reputat pel seu exèrcit profesional, la seva organització, i sobretot pel comportament extremadament violent dels seus guerrers. La província del Ndiambour, era la única província del Cayor on els musulmans eren majoritaris. Aquesta província de Ndiambour més d'una vegada va voler fer-se independent, perquè no donava suport a la religió tradicional que practicaven els sobirans del Kadior; va aconseguir alguns vegades deslligar-se del regne, però el Kadior va aconseguir sempre reprendre la província. Abd al-Kadir, almamy del Futa Toro, un dels protagonistes de la revolució ''Torodo'' del Futa, va voler llançar un gihad contra el Kadior, reagrupar tot el seu exèrcit fins als estanys o marigots de la frontera entre el Kadior i el Waalo. El Ndiambour estava del costat de Abd al-Kadir i creia que amb la [[Gihad|djihad]], la província podria assolir la seva independència de manera definitiva, però el damel de Cayor de l'època, Amari Ndella Coumba Fall, va reunir els seus tiédos (guerrers) quan es va assabentar de les intencions de Abd al-Kadir. Aquest va ser agafat per sorpresa i batut pel Kadior. El damel va agafar l'almamy com ostage i el va retenir a la seva cort durant alguns mesos, on va ser ben tractat de manera a assegurar-se que l'almamy no atacaria més el Kadior. Des de llavors, cap més guerra santa fou llançada contra el Kadior.
[[Fitxer:VillageCayor-1821.jpg|thumb|250x250px|Poble del Cayor (1821)]]
Un altre episodi de la història del Kadior, és el que va oposar el cap de la comunitat lébou de l'època, Dial Diop, i el damel Amari Ndella Coumba Fall. Això era el [[1812|1812.]] El damel es lliurava sovint a exaccions contra els lébous que poblaven la [[Península de Cap Verd|península del Cap-Verd]], vassalls del Kadior. Dial Diop va decidir de rebel·lar-se contra les persecucions i va lliurar diverses batalles contra les tropes del damel ; aquest va acabar per acceptar la secessió dels lébous, de poca importància a la vista de la petita superficie de la península del Cap Verd. La República Lébou es va crear llavors amb l'ajuda dels [[Musulmà|musulmans]] del Diambour, dels qual alguns van abandonar la província per instal·lar-se a la península després de la derrota de Abdul Kadir Kane, del qual havien esperat que islamitzaria el Kadior sencer. Al final del segle XIX, Lat Dior Ngoné Latir Diop va accedir al poder, en lloc de la seva germanastre (fou
El 1865 el regne fou incorporat a la colònia francesa del Senegal, fins el 1871; però després en va quedar fora fins el 1883 quan hi fou altre cop incorporat arrel del imminent repartiment d'Àfrica concretat al [[Congrés de Berlín]] del 1884 i 1885. El 6 d'octubre de 1886 l'estat fou abolit pels francesos.
| |||