Abd-Al·lah ibn Iyad fou nomenat [[valí]] de [[Emirat de Làrida|Làrida]] en ple avanç aragonès cap a [[Saraqusta]] amb voluntat d'arribar al [[Mediterrani]], va pactar el [[11171120]] amb [[Ramon Berenguer III]] la [[Expedició contra Larida (1116)|cessió del Castell de Corbins]] a canvi d'evitar la caiguda de Làrida a canvi del suport contra els musulmans de [[Turtuixa]], cedint a més els castells de [[Gebut]], [[Alfés]] i [[Castelldans]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Soldevila i Zubiburu |nom=Ferran |títol=Història de Catalunya |url=https://books.google.es/books?id=b44fRo7VnkwC&pg=PA142&lpg=PA142&dq=lleida+1123&source=bl&ots=4hcKybM0lF&sig=-KzhABOotlJn6HNI0VhOjmE8M-0&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwijg9TY0qvLAhWBuBQKHbLTDmIQ6AEIXDAJ#v=onepage&q=lleida%201123&f=false |llengua= |editorial=Alpha |data=1962 |pàgines= |isbn=141 |ref=harv}}</ref> Quan Turtuixa ja havia caigut en mans del [[comtat de Barcelona]], va trencar el pacte amb Ramon Berenguer i va envair el Segrià i amenaçant [[Albesa]] i les últimes conquestes del [[comtat d'Urgell]],<ref>Cronologia d'una estada. La Lleida andalusina a la Marca Superior, ''[http://www.xtec.cat/~jjordan/lleida/abans/arabsponent.html De l'any 720 al 1149]''</ref> aprofitant-se de la rivalitat entre [[Ramon Berenguer III]] i [[Alfons el Bataller]] per apoderar-se de [[Larida]]. El [[Comtat de Barcelona]] fou derrotat i perdé el [[castell]] de [[Corbins]].<ref>Bolòs, Jordi: ''Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284</ref> El [[1145]], en plena desintegració de l'[[imperi almoràvit]], fou rellevat pel mateix [[Ishaq ibn Taixfín ibn Yússuf]] i nomenat governador de [[Madina Múrsiya]].
