Emirat de Làrida: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Ampliació
+ enllaços interns
Línia 79:
En [[1039]] Al-Mustaín conquereix la [[taifa de Saragossa]] i regna a tot [[Al-Tagr al-Ala]] (''la Frontera Superior''). El seu fill [[Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar]] heretà el reialme lleidatà, cedint el [[1050]], [[Camarasa]] i [[Cubells]] al [[comtat de Barcelona]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bolòs |nom=Jordi |cognom2=Busqueta |nom2=Joan J. |títol=Territori i societat a l'Edat Mitjana: Història, arqueologia, documentació |url=https://books.google.es/books?id=VfZCBgAAQBAJ&pg=PA55&dq=balaguer+1105&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjfu8qI3KjJAhWEHT4KHS5LAe0Q6AEIXDAJ#v=onepage&q=balaguer%201105&f=false |llengua= |editorial=Universitat de Lleida |data=1997 |pàgines=54 |isbn=8484097005}}</ref> i l'emirat li fou arrabassat pel seu germà [[Abū Ga'far Ahmad ibn Sulaymān al-Muqtadir|Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir]] de [[Emirat de Saraqusta|Saraqusta]], qui en morir deixà l'emirat de Larida, amb els de [[taifa de Tortosa|Turtuixa]] i [[Emirat de Dàniyya|Dàniyya]], a [[Al-Múndhir Imad-ad-Dawla]], i a la seva mort en [[1090]] el regne passà al seu jove hereu [[Sulayman Sayyid-ad-Dawla]],<ref name="Ref">{{Ref-llibre |cognom=Sancho i Planas |nom=Marta |títol=Catalunya any zero: El paper de l'islam en els nostres orígens |url=https://books.google.es/books?id=v9hbAENVYYEC&pg=PA77&dq=lleida+1102&hl=ca&sa=X&ved=0CCIQ6AEwAWoVChMIxsz4_OWjxwIViOcaCh38jAJa#v=onepage&q=lleida%201102&f=false |llengua= |editorial=Editorial UOC |data=2011 |pàgines=77 |isbn=Editorial UOC}}</ref> el darrer dels [[Banu Hud]] a la ciutat,<ref name="Ref"/> que s'alià amb [[Berenguer Ramon II]], [[comte de Barcelona]], contra [[el Cid]].
 
Posteriorment caigué en poder dels [[almoràvits]], i restà en mans de successius governadors saharians, el més conegut dels quals va ser [[Abu-Hilal]] (conegut també com a Avin-Hilet o Avifelel) que pactà una aliança amb [[Ramon Berenguer III]] el [[14 de novembre]] de [[1120]] a canvi d'evitar la caiguda de [[Larida]] en mans aragoneses i bloquejar el seu l'avanç cap al [[Mediterrani]], doncs avançaven a l'[[Aragó]] i [[Setge de Saraqusta (1118)|conquerien Saraqusta]] el [[1118]]. [[Alfons el Bataller]], que aspirava a conquerir l'emirat, es va enutjar i va posar [[Expedició contra Larida|setge a la ciutat]]{{sfn|Soldevila i Zubiburu|1962|p=141}} el maig de [[1122]].{{sfn|Soldevila i Zubiburu|1962|p=142}}
 
Més endavant [[Al-Mudhàffar]] va lliurar Lleida als comtes [[Ramon Berenguer IV]] de Barcelona i [[Ermengol VI d'Urgell]] el [[24 d'octubre]] de [[1149]].