Obre el menú principal

Canvis

Ampliació
El [[1122]] va fundar a [[Belchite]] una confraria militar per lluitar contra els musulmans i els seus confrares reberen grans privilegis i indulgències. Fou el pionera dels Ordes militars a Aragó.
 
L'[[Emirat de Làrida]] caigué en poder dels [[almoràvits]] i restà en mans de successius governadors saharians, i el [[1120]] [[Ramon Berenguer III]] va [[Expedició contra Larida (1116)|apoderar-se del Castell de Corbins]] pel pacte amb el [[valí]] [[almoràvit]] [[Abu-Hilal]] a canvi d'evitar la caiguda de [[Larida]] en mans aragoneses i bloquejar el seu l'avanç cap al [[Mediterrani]], doncs avançaven a l'[[Aragó]] i [[Setge de Saraqusta (1118)|conquerien Saraqusta]] el [[1118]]. [[Alfons el Bataller]], que aspirava a conquerir l'emirat, es va enutjar i va posar setge a la ciutat{{sfn|Soldevila i Zubiburu|1962|p=141}} el maig de [[1122]].{{sfn|Soldevila i Zubiburu|1962|p=142}}. Alfons i Ramon Berenguer van pactar que cap dels dos conqueriria la ciutat, compromís que fou renovat el [[1126]]<ref name="Diccionari"/> després de la derrota d'[[Alfons el Bataller]] contra els [[almoràvits]] a la [[batalla de Corbins]].
El [[1123]] Alfons el Bataller va voler assolir el valinat de [[Lleida]] però el comte [[Ramon Berenguer III]] l'aturà perquè pretenia conquerir-la ell. Alfons i Ramon Berenguer van pactar que cap dels dos conqueriria la ciutat, compromís que fou renovat el [[1126]].<ref name="Diccionari"/>
 
El [[1126]] Va portar a terme una incursió militar contra el [[Regne de Granada]] amb l'objectiu d'implantar un principat cristià, i contra [[Qurtuba]], campanya de la qual es va emportar més de 10.000 mossàrabs i un gran botí.
 
El [[1133]] va conquerir [[Mequinensa]] i tot seguit es va dirigir a Fraga per [[Setge de Fraga (1133-1134)|assetjar-la altre cop]].{{sfn|Soldevila i Zubiburu|1962|p=143}} Allí, però, fou veçutvençut pels [[almoràvits]] i ferit de gravetat.<ref name="Diccionari"/>
 
== Núpcies i relacions amb Castella ==
104.889

modificacions