Gegants de Castellfollit de la Roca: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
.<ref>{{GEC|0016079|Castellfollit de la Roca}}</ref>
Cap resum de modificació
Línia 41:
|Detalls3 =
}}
Els primers Gegants que hi va haver a Castellfollit de la Roca foren construïts l'any 1906 per un jove escultor,fill del poble,quan només tenia disset anys, Antoni "Tonet" Collellmir i Ferrarons (1889-?). Aquests primers Gegants anaven vestits amb unes senzilles túniques i només sortien pels carrers de la població durant la Festa Major, tot i que segons l'historiador Josep Murlà només sortiren un any perquè es van malmetre per culpa dels portadors.
Els '''gegants''' de [[Castellfollit de la Roca]], a la [[Garrotxa]], són uns [[Gegant (folklore)|gegants]] estrenats l'any [[1996]]<ref>Sortiren dels tallers Ventura-Hosta de [[Navata]].</ref> i batejats en el transcurs de la Festa de la Germandat de l'octubre de [[1997]].<ref>{{ref-web|url= http://gegantscastellfollit.wordpress.com/gegants/|títol=Gegants de Castellfollit|consulta=15 febrer 2011 |obra= |editor=Colla Gegantera de Castellfollit de la Roca |data= |llengua= |arxiuurl=http://web.archive.org/web/20120926175623/http://gegantscastellfollit.wordpress.com/gegants/|arxiudata=2012-09-26}}</ref> Els actuals no foren els primers gegants que hi va haver a Castellfollit. Ja n'hi havia el 1906, bastits per Antoni Collellmir, un jove de la localitat. De tota manera, només van sortir un cop per la festa major, i no n'hi ha referències posteriors a la guerra civil, fins que aparegueren deteriorats en unes obres i es van llençar definitivament.<ref>{{GEC|0016079|Castellfollit de la Roca}}</ref>
 
Un cop acabada la Guerra Civil, els soldats de les casernes de Castellfollit els tornaren a vestir. Van sortir uns quants anys més fins que per raons que es desconeixen caigueren en l'oblit dels habitants del poble, fins que en unes obres que es van fer en una casa del poble aparegueren mig desfets i es llençaren a l'abocador. Els únics testimonis d'aquests Gegants són una fotografia i una partitura per a cobla,feta expressament per a ells.
 
Els Gegants actuals foren construïts per l'empresa Ventura-Hosta de Navata,l'any 1996, per encàrrec de L'Ajuntament de Castellfollit i per la insistència de Pere Olivet, un veí de la població a qui agradaven molt aquestes figures gegantines. La desgràcia fou que aquest veí, que havia fet tant perquè la població tornés a tenir gegants, no va poder veure fetes realitat les seves reivindicacions,ja que es va morir abans de la seva estrena.
 
Van ser estrenats dins dels actes de la Festa de la Germandat d'aquell mateix any. Els seus primers portadors foren Xavier Busquets, Daniel Iglésias, Joan Costa i Albert Herrando. El 15 d'octubre van ser batejats amb els noms de Roc i Bàrbara,els noms més votats pels veïns de la població en una votació popular entre una llarga llista de noms. Foren apadrinats pels Gegants de Sant Joan les Fonts. Varen ballar amb una música composta l'any 1979 pel músic olotí Rafel Sala, que l'havia fet per encàrrec d'Alexandre Nogué per a uns gegants que en aquell moment no es van fer.
 
Els altres membres de la faràndula de Castellfollit són els Cabeçuts (Nans), que van néixer l'any 1979 de la idea d'alguns membres del Grup de Joves, que eren el motor de gairebé tota l'activitat cultural de la població. L'estiu d'aquell any,Jordi Grau,Guillem Viñolas, Esteve i Francesc Casaponsa,entre d'altres,dirigits per Alexandre Nogué i Anton Oller, van posar-se a treballar en el taller que Alexandre Nogué té als Hostalets de Bas. Foren nou Cabeçuts, que representaven nou aspectes concrets. Així sortiren caps tan originals com l'home de les dues cares,el músic,el que té el cap ple de fruites i verdures,els dos pagesos i el que té el cap ple d'ocells,que retraten diferents personatges que es poden trobar arreu del món.
 
Un altre membre de la faràndula castellfollitenca va ser la Rata,que també fou idea dels membres del Grup de Joves. Era una rata gegants,ja que amidava més de tres metres de llargada sense comptar-hi la cua. Funcionava amb pedals i dins les seves entranyes hi cabien de quatre a cinc persones. La Rata va existir entre els anys 1979 i 1980. Va ser un toc d'alerta, ja que la part baixa de la cinglera s'havia convertit en un abocador casolà,perquè la gent que vivia al cim hi tirava tot tipus de deixalles,cosa que provocava que les rates hi trobessin un bon lloc per a viure-hi.
 
== Notes i referències ==
{{referències|4 = Faràndula de la Garrotxa}}
 
== Enllaços externs ==