Monestir de Sant Joan de les Abadesses: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: a tot el demés. A > a tota la resta. A |
Cap resum de modificació |
||
Línia 28:
L'església del monestir de Sant Joan de les Abadesses, concebuda com un edifici de tres naus, amb transsepte, i una àmplia capçalera amb absis, girola i capelles radials, segueix una estructura usual a França i especialment de les anomenades esglésies de peregrinació. El pla, però, no es dugué a terme i l'església té únicament una nau molt curta, de manera que a la pràctica esdevé un edifici de creu grega. Els absis són decorats interna i externament per arcuacions i columnetes formant una estructura de dos pisos. El terratrèmol de 1428 afectà la capçalera, que ja no fou reconstruïda a la manera original. Actualment, tres capelles radials s'obren al gran absis central, mentre que un petit absis s'obre a cada braç del creuer.<ref name="patmapa">{{ref-web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_213 | títol=Monestir de Sant Joan de les Abadesses | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=24 agost 2014 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
Un senzill [[claustre]] d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]], iniciat el 1442 pels artistes Joan de Bar i Joan de Girard, i algunes arcades de l'anterior claustre romànic completen el conjunt.<ref name="patmapa"/> Entre l'església i el claustre trobem la capella dels Dolors (o del Santíssim), d'època barroca, amb cúpula i elements decoratius del tallista Josep Moretó, l'obra del qual (1710) fou continuada pel seu germà Jacint (1714). Estatja una notable talla de la Pietat, obra de [[Josep Viladomat i Massanas]].<ref name="patmapa"/>
Destaca sobre tot el conjunt escultòric que presideix l'absis major, anomenat el [[Davallament de la Creu|Davallament]], tallat el [[1250]] i considerat com una de les mostres més destacades del [[romànic català]].<ref name="patmapa"/> El [[retaule]] es coneix també amb el nom del Santíssim Misteri, ja que el [[1426]] es van trobar unes restes incorruptes a l'interior d'un reliquiari amagat en el cap de Crist. També cal assenyalar la tomba de [[Miró de Tagamanent]], mort a Sant Joan el [[12 de setembre]] de [[1161]] i al que es va venerar com beat en el monestir. Aquest sepulcre gòtic, del 1345, es restaurà el 1950. Dins de l'església es guarda també la imatge gòtica de Santa Maria la Blanca amb el seu retaule d'alabastre (1343). Al monestir es conserven també les restes de l'antic retaule gòtic de Sant Sadurní.<ref name="patmapa"/>
| |||