Dionisi el Vell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 27:
==Segona guerra contra Cartago==
El [[397 aC]] es va considerar prou fort per fer la guerra a Cartago; disposava de nombrosos mercenaris i centenars de vaixells amb molts [[quadrirrem]]s i [[quinquerrem]]s, mai vistos fins aleshores. Els cartaginesos, que sortien d'una terrible pesta, no estaven preparats. Els grecs de [[Gela]], [[Agrigent]], [[Himera]] i [[Escinos]] (''Scinus, Scinos''), ciutats tributàries de Cartago segons el tractat del [[405 aC]], es van aliar a Dionís; els [[sículs]] i [[sicans]] de l'interior, que eren ferms aliats de Cartago, també es van passar
Dionís va entrar en
El [[396 aC]] va arribar una flota cartaginesa sota [[Himilcó (406 aC)|Himilcó Hannó]], el que va canviar el curs de la guerra; sículs i sicans van retornar a l'obediència cartaginesa; [[Mòtia]] fou recuperada, i [[Himilcó (406 aC)|Himilcó]] va avançar fins a [[Messina|Messana]] que fou [[Batalla de Messene|assaltada i destruïda]]. La flota siracusana dirigida per [[Leptines de Siracusa (germà de Dionís el Vell)|Leptines]], germà de Dionís, fou destruïda. El tirà no va voler arriscar les seves forces de terra i es va retirar cap a Siracusa. Assetjat pels cartaginesos per mar i terra i abandonat pels seus aliats de l'illa, la situació era desesperada quan la pesta va tornar a aparèixer entre els púnics. En assabentar-se de la situació Dionís va fer un atac sobtat per terra i mar i va derrotar els cartaginesos; una gran part de la flota púnica fou cremada. Els cartaginesos van haver de capitular a canvi d'una sortida lliure, però havien de deixar els mercenaris i abandonar els seus aliats. No va seguir cap tractat de pau formal però el desastre patit i alguna revolta a l'Àfrica van impedir als cartaginesos renovar el seu intent fins al [[393 aC]].
| |||