Cos místic de Jesucrist: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{Autoritat}}
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{cristologia}}
<references />El '''cos místic de Jesucrist''' és un concepte de la [[teologia]] [[Catolicisme|catòlica]] per a descriure l'aplec dels creients durant la missa o també el conjunt de tots els creients en unió mística amb el seu cap invisible [[Jesús de Natzaret]],<ref>{{GEC|0226344|cos místic}}</ref> i el seu cap visible, pel seu vicari per terre, que és el [[papa]].{{sfn|Mystici Corporis Christi|1943}}
 
== Teologia ==
Els teòlegs catòlics van inspirar-se d'una frase de [[Pau de Tars]] treta de la seva primera epístola als Corintis (12:12-14): ''«Perquè, així com en un sol cos tenim molts membres, i no tots tenen la mateixa funció, també nosaltres, tots plegats som un sol cos en el Crist, i cada un en particular som membres els uns dels altres. Tenint dons diferents, segons la gràcia que ens ha estat donada, si és el de profecia, exerciu-lo d'acord amb la fe; si és el de servei, servint; el mestre, ensenyant; el qui exhorta, exhortant; el qui dóna, que ho faci amb generositat; el qui presideix, amb diligència; el qui practica la misericòrdia, amb alegria.»''<ref>[http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/12048621999195962976846/p0000086.htm#I_657_ La Bíblia - versió dels textos originals i notes pels monjos de Montserrat]</ref>
 
Segons aquest concepte, el [[Jesús de Natzaret|Crist]] és el cap de la comunitat i els creients en formen el cos o els membres. En combregar, els catòlics que es reuneixen esdevenen part del cos místic. Segons la doctrina de [[Pius XII]] això només pot funcionar si els creients respecten tant el cap invisible (Jesús), com el seu vicari (el papa), com que qui nomès respectaria Jesús com cap, «enfosqueix i deforma» el cos místic del [[Redemptor]].{{sfn|Mystici Corporis Christi|1943}}
 
== Conseqüències socials, polítiques i filosòfiques ==
Durant l'[[edat mitjana]], aquest principi contribuïa a forjar una concepció de la societat humana en tant que entitat, en la qual l'individu només tenia un paper molt secundari en un tot transcendental més important. L'anonimat de l'[[art romànic]] i [[art gòtic|gòtic]] n'era una expressió: molts artistes no signaven les seves obres, ja que l'art s'integrava als edificis per a contribuir a la realització de l'ideal col·lectiu.
 
En el mateix context, el concepte va servir per a explicar la sobirania "«natural"» dels caps d'estat (papes, reis i emperadors) que rebien llur autoritat ''[[deo gratias]]'' en ésser el cap temporal de la comunitat dels creients. La metàfora de Pau de Tars també justificava la posició desigual dels humans en la jerarquia: l'home havia d'acceptar acomplir el seu paper, segons els seus dons, com si fos part d'un cos. Si no ho fes, la societat no podria funcionar, tal com un cos amb dos caps i sense mans tampoc no ho podria fer. En conseqüència, la desigualtat era natural, normal i necessària.
 
A partir del [[Renaixement]], de mica en mica l'individu va començar a emancipar-se de la noció de col·lectivitat medieval i la idea de la igualtat de cada humà va desenvolupar-se. La [[Il·lustració]] va confirmar aquesta tendència que va culminar en diverses revolucions als segles [[segle XVII|XVII]] i [[segle XIX|XIX]] i enllà, en els principis de la [[Revolució Francesa]] "[[llibertat, igualtat, fraternitat]]" i finalment en les consecutives declaracions dels [[Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà|Drets de l'Home i del Ciutadà]] fins a la [[Declaració Universal dels Drets Humans]] el [[1948]].
 
==Bibliografia==
* {{ref-llibre|nom =Eugenio|cognom= Pacelli|enllaçautor =Pius XII|títol = Mystici Corporis Christi|lloc = Vatica|data = 29 de juny del 1943|url =http://w2.vatican.va/content/pius-xii/fr/encyclicals/documents/hf_p-xii_enc_29061943_mystici-corporis-christi.html|ref = Mystici Corporis Christi}}
 
== Referència ==
{{referències|1}}
{{Autoritat|GEC = 0226344}}
 
{{ORDENA:Cos Mistic De Jesucrist}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
[[Categoria:Cristologia]]