Cos místic de Jesucrist: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{Autoritat}} |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{cristologia}}
== Teologia ==
Els teòlegs catòlics van inspirar-se d'una frase de [[Pau de Tars]] treta de la seva primera epístola als Corintis (12:12-14): ''«Perquè, així com en un sol cos tenim molts membres, i no tots tenen la mateixa funció, també nosaltres, tots plegats som un sol cos en el Crist, i cada un en particular som membres els uns dels altres. Tenint dons diferents, segons la gràcia que ens ha estat donada, si és el de profecia, exerciu-lo d'acord amb la fe; si és el de servei, servint; el mestre, ensenyant; el qui exhorta, exhortant; el qui dóna, que ho faci amb generositat; el qui presideix, amb diligència; el qui practica la misericòrdia, amb alegria.»''<ref>[http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/12048621999195962976846/p0000086.htm#I_657_ La Bíblia - versió dels textos originals i notes pels monjos de Montserrat]</ref>
Segons aquest concepte, el [[Jesús de Natzaret|Crist]] és el cap de la comunitat i els creients en formen el cos o els membres. En combregar, els catòlics que es reuneixen esdevenen part del cos místic. Segons la doctrina de [[Pius XII]] això només pot funcionar si els creients respecten tant el cap invisible (Jesús), com el seu vicari (el papa), com que qui nomès respectaria Jesús com cap, «enfosqueix i deforma» el cos místic del [[Redemptor]].{{sfn|Mystici Corporis Christi|1943}}
== Conseqüències socials, polítiques i filosòfiques ==
Durant l'[[edat mitjana]], aquest principi contribuïa a forjar una concepció de la societat humana en tant que entitat, en la qual l'individu només tenia un paper molt secundari en un tot transcendental més important. L'anonimat de l'[[art romànic]] i [[art gòtic|gòtic]] n'era una expressió: molts artistes no signaven les seves obres, ja que l'art s'integrava als edificis per a contribuir a la realització de l'ideal col·lectiu.
En el mateix context, el concepte va servir per a explicar la sobirania
A partir del [[Renaixement]], de mica en mica l'individu va començar a emancipar-se de la noció de col·lectivitat medieval i la idea de la igualtat de cada humà va desenvolupar-se. La [[Il·lustració]] va confirmar aquesta tendència que va culminar en diverses revolucions als segles [[segle XVII|XVII]] i [[segle XIX|XIX]] i enllà, en els principis de la [[Revolució Francesa]] "[[llibertat, igualtat, fraternitat]]" i finalment en les consecutives declaracions dels [[Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà|Drets de l'Home i del Ciutadà]] fins a la [[Declaració Universal dels Drets Humans]] el [[1948]].
==Bibliografia==
* {{ref-llibre|nom =Eugenio|cognom= Pacelli|enllaçautor =Pius XII|títol = Mystici Corporis Christi|lloc = Vatica|data = 29 de juny del 1943|url =http://w2.vatican.va/content/pius-xii/fr/encyclicals/documents/hf_p-xii_enc_29061943_mystici-corporis-christi.html|ref = Mystici Corporis Christi}}
== Referència ==
{{referències|1}}
{{Autoritat|GEC = 0226344}}
{{ORDENA:Cos Mistic De Jesucrist}}
[[Categoria:Cristologia]]
|