Reforma Democràtica de Catalunya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Reforma Democràtica de Catalunya (RDC)''' fou un partit polític català, d'ideologia centrista i reformista, creat a l'any 1976 a partir del centre d'estudis [[Club Àgora]] i que agrupava diverses personalitats que apostaven per una reforma democràtica a Catalunya i Espanya. El partit va néixer a l'entorn de l'exministre [[Manuel Fraga Iribarne|Manuel Fraga]] i entre els seus fundadors hi trobem persones com [[Manuel Milián Mestre]] o [[Josep Maria Santacreu Marginet|Josep Maria Santacreu]]. El partit vaVa participar en el procés de constitució d'Aliança Popular, tot dissolent-se a l'any següent (1977).
= Antecedents =
A l'empara de la Llei d'Associacions Polítiques aprovades per les Corts franquistes l'any 1974, que autoritzava per primera vegada la creació d'estructures de participació política (les ''associacions polítiques'') diferents al Movimiento Nacional, diferents sectors moderats del règim i de l'oposició es varen organitzar sota el lideratge de [[Manuel Fraga Iribarne]]. Aquell grup de fraguistes pretenia constituir una formació política de caràcter centrista, orientada a reformar el sistema franquista cap a la democràcia.
Línia 8:
 
= Reforma Democràtica de Catalunya i Aliança Popular =
Un cop mort [[Francisco Franco Bahamonde|Franco]], a l’Estat espanyol el fraguisme s’articulava en dues estructures, una a Madrid entorna ell'entorn eldel ''Gabinete de Orientación y Documentación, S.A''. (GODSA), i una a Barcelona, a l'entorn al ja esmentat [[Club Àgora]]. D'aquesta manera, el dia 25 de febrer de 1976 es presentaria a Madrid el projecte de [[Reforma Democràtica|Reforma Democràtica (RD)]] i, cinc dies després, el 2 de març, tres-centes persones es congregaren al Club Àgora de Barcelona per escoltar la ''Convocatòria per una Reforma Democràtica'' (versió catalana del ''Llamamiento'' fundacional de [[Reforma Democràtica|RD]]). A l'acte de Barcelona varen parlar, entre d'altres, el professor universitari Alexandre Pedrós Abelló i el periodista [[Manuel Milián Mestre]], els quals emfatitzaren el caràcter no sucursalista de [[Reforma Democràtica de Catalunya]] i la doble filiació regionalista i centrista.
 
Al desembre d'aquell mateix any (1976) es va celebrar el I Congrés Nacional de Reforma Democràtica, que va escollir com a president a [[Manuel Fraga Iribarne]] i com a secretari general [[Carlos Argos García]]. A Catalunya, diversos membres de ''Reforma Democràtica de Catalunya'' no veien amb bons ulls l'acostament de Fraga als sectors moderats i tecnòcrates del [[Franquisme]] com [[Laureà López Rodó]] o [[Federico Silva Muñoz]], uns apropaments que acabarien culminant en la creació d'[[Alianza Popular|Aliança Popular (AP)]].