Clementines de les Terres de l'Ebre: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 5:
<ref>{{ref-web|url=http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_igp/dar_productes_reconeixement_comunitari/dar_clementines_terres_ebre/|consulta=7 març 2016|títol=Clementines de les Terres de l'Ebre|editor=Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació}}</ref>
La clementina és un arbre híbrid entre la mandarina comuna i la taronja
amarga, que va introduir-se a les Terres de l’Ebre a través de les petites
explotacions de cítrics desenvolupades després de la construcció dels
canals de reg, a la segona meitat del segle XIX i començament del XX.
No va ser, però, fins a la dècada dels 1960, a causa de l’expansió del
regadiu i la conversió dels camps als conreus llenyosos, que el conreu
de cítrics va experimentar un creixement notable. Els primers espais de
concentració important de cítrics van donar-se a la zona d’Alcanar, però
més endavant, a partir dels anys 1970, es va estendre al Montsià i el
Baix Ebre, en un procés expansiu que avui dia encara es manté. És
també en aquesta època que els productors de cítrics es van integrar
en societats o cooperatives locals, en un moment en què no hi havia a
les comarques de l’Ebre xarxes de distribució pròpies del seus
productes, i eren els agents procedents de València els qui compraven
i comercialitzaven les collites. Avui dia, el sud de les comarques de
Tarragona concentra gairebé el 99 % dels cítrics produïts a Catalunya i
supera àmpliament les 10 000 ha conreades.
Les clementines de la IGP Clementines de les Terres de l’Ebre
pertanyen a l’espècie
Citrus reticulata
, que actualment abasta més del
60 % de la producció de cítrics de les Terres de l’Ebre, obtinguts de
tres de les varietats conreades:
Clementina fina, Clemenules
i
Hernandina
. Totes tres comparteixen algunes característiques: un
període de maduració llarg dels fruits a l’arbre, el que els atorga un alt
índex de maduresa; una gran qualitat gustativa; un percentatge de suc
superior; i una coloració taronja intensa a la polpa i la pell. També les
condicions edafoclimàtiques d’aquesta zona confereixen a les
clementines un sabor i una aroma característics. Els hiverns més
rigorosos que els d’altres zones productores, una més gran oscil·lació
tèrmica entre el dia i la nit i l’aposta per varietats poc primerenques
propicien un fruit més saborós, un més alt punt d’acidesa i una més
gran consistència de la pell.
La producció de clementines de qualitat demana un acurat tractament dels arbres i és per això que s’empren sistemes integrats. Les
principals tasques de conreu són la poda i la collita. La poda té lloc en
els arbres adults després de la collita i consisteix a aclarir parcialment
les branques. Pel que fa a la collita, s'efectua normalment en dues
passades, de forma manual, en el moment en què els fruits presenten
un índex de maduresa i un contingut de suc adequats. Comença amb la
Clemenules
, a meitat d’octubre; continua amb la
Clementina fina
, cap a
la meitat o final de novembre; i es completa a final de gener amb
l’
Hernandina
. Cal fer-la en absència de rosada o boira i amb alicates,
evitant l'estirada, per prevenir el despreniment de la pell del fruit.
Després de la collita, les clementines seleccionades són sotmeses a un
procés de rentat, encerat, calibrat i envasat.<ref>{{Ref-llibre |cognom= Contreras|nom= Jesús|enllaçautor= |coautors= Juanjo Cáceres, Elena Espeitx |títol= ''[[Els Productes de la terra]]''|url= |editorial= Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca|lloc= |data= 2003|isbn= 84-393-6213-7}}</ref>
Producte inscrit al Registre Comunitari previst al REGLAMENT (CE) núm. 1665/2003 de la Comissió, de 22 de setembre de 2003
| |||