Batalla de Montesquiu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Amplio
Amplio
Línia 35:
A Catalunya, la rebel·lió de [[Josep Galceran i Escrigàs]] a [[Prats de Lluçanès]] el [[5 d'octubre]] va ser sufocada pel capità [[Manuel de Llauder i de Camín]] i Galceran va fugir a França.<ref>{{ref-publicació|cognom=Abellan i Manonellas |nom=Joan Anton |article=Els Galceran: Una nissaga carlina de Prats de Lluçanès |url= |llengua= |consulta= |publicació=AUSA |volum=XXII |exemplar=158 |data=2006 |pàgines= |ref=harv}}</ref> A [[Morella]] es va proclamar rei a Carles V el [[13 de novembre]], tot i que va ser ocupada per forces [[liberalisme|liberals]] el [[10 de desembre]].
 
Les nombroses partides actuaven sense coordinació. El comandament del Pretendent va enviar un contingent de forces del territori carlista basco-navarrès, seleccionat entre els més experimentats batallons dels quals disposava, l'agost de 1835, sota el comandament de [[Juan Antonio Guergué]] i format per 2.700 homes amb la missió d'organitzar el front a Catalunya. Arribat a la seva destinació Guergué, va aconseguir agrupar una nombrosa força, intentant prendre [[Olot]] però fracassant en l'intent. Seguidament Guergué va organitzar les tropes carlistes catalanes en un document oficial que s'enviaria al rei i als capitosts respectius. En el mateix document ell posa de manifest que les tropes amb les quals disposa són unes 19.000 descomptant les portades per ell. No obstant això, aquestes dades són poc fiables a causa que donen un nombre alt de guerrilles no identificades. Malgrat això el nombre havia de ser molt alt. Després de la marxa de Guergué de Catalunya van assumir el comandament [[Ignasi Brujó]] fins l'agost de [[1836]], que el rellevà [[Rafael Maroto]].<ref name=Pirala>{{Ref-llibre |cognom=Pirala |nom=Antonio |títol=Historia de la guerra civil y de los partidos liberal y carlista |url=https://books.google.es/books?id=X1RBAAAAcAAJ&pg=PA98&dq=bruj%C3%B3+1836&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwi8iLvfia_LAhUHyRQKHTUBCigQ6AEITjAG#v=onepage&q=bruj%C3%B3%201836&f=false |llengua=castellà |editorial=Mellado |data=1856 |pàgines=103 |isbn=}}</ref>
 
== La batalla ==
ElSabedors de l'acostament de dues columnes liberals de [[4Joaquín d'octubreAyerbe]] deen direcció a [[1836Alpens]], tinguéon lloces latrobava batalla[[Rafael deMaroto]], i [[MontesquiuSant Quirze de Besora]] entreon eren els carlins de [[Blas María Royo de León]], que havia estat cap de l'estat major de l'[[expedició Guergué]], [[Ignasi Brujó]] i [[Ferran d'Ortafà]], que morí en la batalla, i els liberals de [[Joaquín Ayerbe]], que resultaren vencedors,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Solé i Sabaté |nom=Josep Maria |títol=Literatura, cultura i carlisme |url=https://books.google.es/books?id=peegAAAAMAAJ&q=Ignasi+Bruj%C3%B3+carlisme&dq=Ignasi+Bruj%C3%B3+carlisme&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiB3Kzu567LAhVEvxQKHaT8B-QQ6AEINDAC |llengua= |editorial=Columna |data=1995 |pàgines=44 |isbn=8478097929}}</ref> iMaroto ordenà als seus subordinats que es reunissin amb ell a Alpens, però Ortafà decidí plantar batalla,<ref name=Pirala/> que venceren els carlinsliberals noel pogueren[[4 ampliard'octubre]] lade zona[[1836]] ocupadaa [[Montesquiu]].
 
== Conseqüències ==
[[Rafael Maroto]] substituíes dirigí a [[Ignasi BrujóElna]], alon comandamentfou carlí però va crear confusiócapturat i patíempresonat moltesa derrotes[[Perpinyà]],<ref per la qual cosa el desembre de 1836 vaname=Pirala/> sersent substituït per [[Blas María Royo de León]], qui va aconseguir victòries importants com la victòria a la [[atallabatalla de la Panadella]] i la conquesta de [[Solsona]].
 
[[Antonio Urbiztondo]] fou nomenat responsable militar carlí de Catalunya el mes de juny de [[1837]], amb el càrrec de comandant general de l'exèrcit del Principat. El [[12 de juny]] de 1837, va rendir [[Berga]], que es convertí en la capital del carlisme català fins a la fi de la guerra, i el [[27 de juliol]] de 1837 conquerí [[Ripoll]].