Cresques Abraham: diferència entre les revisions

'''Cresques Abraham''' ([[Palma]], 1325 - 1387) fou un [[cartògraf]] [[mallorquí]] d'origen [[Jueus mallorquins|jueu]]. Era d'ofici [[bruixoler]], [[rellotger]] i constructor d'instruments nàutics. Protegit pels reis [[Pere el Cerimoniós|Pere III]], [[Joan el Caçador|Joan I]] i [[Martí l'Humà|Martí I]], deixà una nodrida sèrie de [[Plànol| cartes geogràfiques]] fetes per ell, avui perdudes, bé que li'n són atribuïdes d'anònimes, alguna amb prou fonament com el notable "[[Atles Català|''Atles català'']]" del [[1375]], en la confecció del qual fou ajudat pel seu fill [[Jafudà Cresques]].<ref name="Sapiens124">{{ref-publicació | cognom= Farradellas | nom =Víctor |cognom2=Sobrequés |nom2=Jaume | article =Quan la cartografia es torna obra d'art | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 124 |data = desembre de 2012 | pàgines = p.58-59 |issn = 1695-2014}}</ref>

La seva vida és poc coneguda. És un dels caps de fila de l'escola mallorquina de cartografia, de la quequal el moment àlgid se situa al segle XIV. Era mestre de les [[plànol| cartes]] del rei d'[[Llista de reis d'Aragó| Aragó]]. El fet que sigui l'autor de l'[[Atles català|''Atles'' ''català'']], present a les col·leccions del [[Llista de reis de França| rei de França]] [[Carles V de França| Carles V]] el 1380, continua sent incert. Però ha satisfet als anys 1380 encàrrecs similars per als reis de França i d'Aragó. El seu fill Jafudà Cresques, anomenat ''Jaume'' ''Riba'' (Jacobus Ribes) després de la seva conversió al [[catolicisme]] el 1391, va ser mestre de les cartes nàutiques de la Coronacorona d'Aragó.

Al nord de l'illa de Mallorca, una muntanya submergida porta el nom de [[mont dels Cresques]], en homenatge a ell i al seu fill.

L'[[Atles Català|''Atles català'']] és l'obra que s'atribueix a Cresques amb una major seguretat, però els investigadors també han suggerit que almenys cinc mapes més podien ser obra seva, del seu fill o del seu [[Taller dels Cresques|taller]].<ref name = campbellanon>Campbell (2011)</ref>

* «Carta Veneciana»veneciana, [[cartografia portolana]] conservatconservada a la [[Biblioteca Veneciana]] a [[Itàlia]].

* «Carta Florenciana»florenciana, [[cartografia portolana]] conservatconservada a la [[Biblioteca Nacional Central de Florència]] a [[Itàlia]].

* «Carta Napolitana»napolitana, [[cartografia portolana]] conservatconservada a la [[Biblioteca Nazionale Vittorio Emanuele III]] de [[Nàpols]] ([[Itàlia]]).

* «Mapa d'Istanbul», fragment d'un [[Mappa mundi|mapamundi]] conservat al [[Palaupalau de Topkapi]] a [[Istanbul]].

* «Carta de París», [[cartografia portolana]] conservatconservada a la [[Biblioteca Nacional de França]] a [[París]].

Igual que l'''Atles'', aquests cinc mapes no estan firmatssignats i no ténentenen data, però se situen al darrer quart del [[segle XIV]]. Malgrat que les similituds entre ellsaquests són evidents, existeix la possibilitat que fossin fets per diversos tallers.<ref name = campbellanon>Campbell (2011)</ref>

* [[Taller dels Cresques]].

* [[Guillem Cantarelles]].

* [[Llista cronològica de cartògrafs portolans mallorquins]].

* [[Bíblia Farhi]].

* Campbell, T. (2011) "Anonymous works and the question of their attribution to individual chartmakers or to their supposed workshops", [http://www.maphistory.info/PortolanAttributions.html#italearly onlineen línia].