1.077.663
modificacions
Canvis
m
Corregit: experimentaren les avantatges > experimentaren els avantatges
Els comtes de Valentinois dominaren quasi sense rivals tota la secció compresa entre l'Erieux i el Doux. Al costat d'aquests magnats s'eclipsaren els comtes del Vivarès, desapareixent llur títol fins que torna a ressorgir el comtat de Viviers, vinculat als bisbes dels segles XIV i XV. Després de la mort de [[Lluís el Cec]], el [[924]], Provença passà als reis de la [[Borgonya Transjurana]] i de seguida als emperadors d'[[Alemanya]], excepte el Vivarès, que fou afegit pels prínceps de la casa de [[Tolosa]] a llurs dominis. No obstant això, els comtes de Tolosa no posseïren més que la part inferior i meridional des del riu d'Erieux. La part septentrional continuà durant algun temps depenent indirectament del regne de Borgonya mitjançant els comtes particulars del Viennois i Valentinois. El [[1271]] [[Felip l'Agosarat]] reuní definitivament a la [[regne de França|Corona francesa]] la part meridional del Vivaris, a la que li seguí la part septentrional en temps de [[Felip IV de França|Felip el Bell]], el [[1308]].
Els municipis del Vivarès experimentaren lesels avantatges de l'agregació, aconseguint associar-se, i aquest país arribà a tenir Estats particulars formats per dues ordres o estaments. Com a representants de la noblesa, 12 barons assistien alternativament als Estats generals del Llenguadoc. A més els diputats o representants de les 13 ciutats constituïen un tercer estament.
La història del Vivarès, a finals de l'[[edat mitjana]], es confon amb la del Llenguadoc o de la Provença. En els temps moderns una de les èpoques més calamitoses pel país fou la de les guerres de religió. La [[Reforma Protestant|Reforma]] reclutà en el mateix nombrosos prosèlits, i les passions, exacerbades, portaren amb elles conflictes sagnants. El [[1576]] els habitants del Vivarès, veient el seu país arrasat pels catòlics i protestants, pactaren una Lliga local amb el fi de deposar les armes.