|
= Naixament de Reforma Democràtica de Catalunya =
Un cop mort [[Francisco Franco Bahamonde|Franco]], a l’Estat espanyol el fraguisme s’articulava en dues estructures, una a Madrid entorn el ''Gabinete de Orientación y Documentación, S.A''. (GODSA), i una a Barcelona, entorn el ja esmentat [[Club Àgora]]. D'aquesta manera, el dia 25 de febrer de 1976 es presentaria a Madrid el projecte de [[Reforma Democràtica|Reforma Democràtica (RD)]] a Espanya i, cinc dies després, el 2 de març, tres-centes persones es congregaren al [[Club Àgora]] de Barcelona per escoltar la ''Convocatòria per una Reforma Democràtica'' (versió catalana del ''Llamamiento'' fundacional de [[Reforma Democràtica|RD]]). A l'acte de Barcelona varen parlar, entre d'altres, el professor universitari Alexandre Pedrós Abelló i el periodista [[Manuel Milián Mestre]], els quals emfatitzaren el caràcter no sucursalista de ''[[Reforma Democràtica de Catalunya'']] i la doble filiació regionalista i centrista de la formació.
En la roda de premsa posterior es va fer pública la composició de la Junta Gestora de ''[[Reforma Democràtica de Catalunya'']], la qual estaria formada per [[Manuel Milián Mestre|Manuel Milián]], Alexandre Pedrós, Pedro Penalva, Luís Cierco, Jaume Torras, Celedoni Sala, Ramon Pellicer i Francesc Rubiralta. A més a més, existia també un Consell Assessor format per: [[Josep Maria Santacreu Marginet|Josep Maria Santacreu]], Francesc Guillamón Vidal (empresari i exaviador republicà), [[Joan Josep Folchi i Bonafonte|Joan Josep Folchi]], Alfons Canals i Diego Roldán<ref>{{Ref-llibre|cognom=Culla|nom=Joan B.|títol="La dreta espanyola a Catalunya"|url=|edició=2009|llengua=català|data=|editorial=La Campana|lloc=|pàgines=34|isbn=9788496735286}}</ref>.
Al desembre d'aquell mateix any (1976) es va celebrar el I Congrés Nacional de la [[Reforma Democràtica|Reforma Democràtica (RD)]] espanyola, que va escollir com a president a [[Manuel Fraga Iribarne]] i com a secretari general a [[Carlos Argos García]].
A l'inici del curs polític 1976-1977, [[Manuel Fraga Iribarne]] havia sofert un greu deteriorament de la seva imatge pública degut al seu paper com a Ministre de Governació en el govern d'[[Carlos Arias Navarro|Arias Navarro]], el seu nom havia quedat lligat a la repressió per casos com la [[massacre del 3 de març de Vitòria]] o pels [[Fets de Montejurra]]. A més a més, l'exministre estava cada cop més convençut que el vot del franquisme sociològic seria majoritari a les eleccions. D'aquesta manera, per a poder capitalitzar aquell vot, va començar a teixir les relacions amb altres partits conservadors d'exministres del Franquisme.
A Catalunya, diversos membres de ''[[Reforma Democràtica de Catalunya'']] no veien amb bons ulls l'acostament de Fraga als sectors moderats i tecnòcrates del [[Franquisme]] com [[Laureà López Rodó]] o [[Federico Silva Muñoz]], uns apropaments que acabarien culminant en la creació d'[[Alianza Popular|Aliança Popular (AP)]].
Tot i les crítiques de destacats membres de [[Reforma Democràtica de Catalunya|''RDC]]'', la visió de Fraga es va imposar i seguiren els contactes per a crear [[Alianza Popular|Aliança Popular]]. Durant el febrer de 1977 va ser escollit president de ''Reforma Democràtica de Catalunya'' l'industrial català, i alcalde de [[Pineda de Mar]], [[Josep Aragonès i Montsant]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=Culla|nom=Joan B.|títol="La dreta espanyola a Catalunya"|url=|edició=2009|llengua=català|data=|editorial=La Campana|lloc=|pàgines=55|isbn=9788496735286}}</ref>, amb aquell fet [[Reforma Democràtica de Catalunya|''RDC]]'' es constituïa oficialment com a partit i es separava del [[Club Àgora]] (abans RDC i Club Àgora sempre anaven lligats). Tot i així, diversos dirigents de RDC varen decidir abandonar el projecte al veure que cada cop s'apartava més d'aquella primerenca idea [[reformista]], [[Centre polític|centrista]] i [[regionalista]]<ref>{{Ref-web|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1977/02/09/pagina-18/33632978/pdf.html|títol=La Vanguardia, Foro Político de Cataluña|consulta=8/3/2016|llengua=castellà|editor=|data=9 de febrer de 1977}}</ref>.
Finalment, durant els dies 5, 6 i 7 de març de 1977 es va celebrar el Congrés constituent d'[[Alianza Popular|Aliança Popular]], fruit de la convergència i fusió de ''[[Reforma Democràtica de Catalunya'']] amb altres iniciatives polítiques com la [[Acció Regional]] de [[Laureà López Rodó]]. En aquell Congrés es varen dissoldre la majoria d'associacions polítiques participants, inclosa ''Reforma Democràtica de Catalunya,'' en la federació de partits d'[[Alianza Popular|Aliança Popular]].
Tanmateix, les desavinences polítiques de la gent de ''RDC'' amb la gent d’altres partits integrats a [[Alianza Popular|Aliança Popular]] seguiren produint-se. Així doncs, el dia 5 d’abril de 1977, [[Josep Aragonès i Montsant|Josep Aragonès]], en qualitat de president de ''[[Reforma Democràtica de Catalunya'']], enviava una carta a [[Laureà López Rodó]] en la qual li exposava el malestar que provocaven les polítiques que s’estaven portant a terme. A més a més, a la carta s’anunciava el següent: ''Ante la situación ya irremediable y que consideramos en nada ponderada y desajustada a lo conveniente de cara a un buen resultado electoral, la Junta Directiva de R.D. de C. ha tomado el acuerdo unánime de retirar, irrevocablemente, de la lista electoral a sus candidatos D. Francisco Guillamón Vidal y al suplente D. Enrique de Sauzea Coll''. <ref>Carta de Josep Aragonès a Laureà López Rodó. Del dia 5/4/1977 De l'arxiu personal de Josep Aragonès i Montsant. </ref>
En poc temps, els membres de ''[[Reforma Democràtica de Catalunya'']] veieren que [[Alianza Popular|Aliança Popular]] a [[Catalunya]] estava monopolitzada per la gent de [[Laureà López Rodó|López Rodó]] i la seva [[Acció Regional]]. Davant una situació que no era gens còmode per a ells, uns optaren per retirar-se de la vida política, altres seguiren sota les sigles d’[[Alianza Popular|Aliança Popular]] i altres, com el mateix president de ''[[Reforma Democràtica de Catalunya'']], [[Josep Aragonès i Montsant]], decidiren presentar-se a les eleccions dels seus municipis amb unes sigles diferents a les d’[[Alianza Popular|AP]], en molts casos amb partits independents.
= Personalitats relacionades amb RDC =
** [[Joan Josep Folchi i Bonafonte]], advocat i polític català d'origen aragonès, Conseller d'Economia de la [[Generalitat de Catalunya]] (1977-1978) i diputat al [[Parlament de Catalunya]] (1984-1987).
** [[Josep Maria Santacreu Marginet]], empresari i polític català, diputat al Parlament de Catalunya (1984-1988).
** [[Josep Aragonès i Montsant]], alcalde de [[Pineda de Mar]] entre 1963 i 1987. Empresari, industrial i hoteler català. President de [[''Reforma Democràtica de Catalunya]]''.
= Referències =
|
