Donzella en perill: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 5:
==Princeses i monstres==
[[Fitxer:Houghton Typ 705.45.452 - Pamela, 1745, plate 1.jpg|thumb|Il·lustració de ''Pamela or virtue rewarded'', de Richardson]]
El personatge pot adoptar diverses variants, essent una de les més coneguda la de princesa segrestada per un monstre a qui l'heroi ha d'alliberar. El precedent mitològic és [[Andròmeda (mitologia)|Andròmeda]], que va prefigurar els trets de nombroses llegendes, entre elles la de [[Sant Jordi]], on s'havia de sacrificar una princesa o noia verge per aplacar la ira d'un ésser monstruós (sovint un [[drac]]) a canvi d'obtenir la pau de la comunitat. L'abundància d'aquestes històries arreu del món les han fet aparèixer com un tipus amb entitat pròpia dins la [[Classificació Aarne-Thompson]] (concretament el 300).
Linha 12 ⟶ 13:
==Dames presoneres==
[[Fitxer:Henry Meynell Rheam - Sleeping Beauty.jpg|thumb|Dozella dormint]]
A vegades la dona no està en aquell moment en poder de cap monstre o antagonista, però no pot ser lliure o pateix un encanteri, com [[La Bella Dorment (conte)|La bella dorment]], que només pot despertar amb un petó d'amor d'un príncep que venci per ella tots els perills. Aquestes proves d'amor van influir en l'[[amor cortès]], on la dama estava metafòricament presonera d'un marit o gilós, del qual no podia escapar però sí que podia concedir els seus favors al trobador o cavaller que en demostrés ser mereixedor. Les proves que posen els reis als pretendents en molts contes tenen aquest origen.
Sovint la dona és feta presonera per atreure el protagonista cap a un perill, com a part de l'estratègia del [[Dolent (ficció)|dolent]], especialment a obres contemporànies com pel·lícules d'acció, còmics o dibuixos animats; fins i tot els videojocs continuen amb aquesta visió, tal com es pot comprovar a la saga de [[Mario]].
| |||