Niels Henrik Abel: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
enllaç vermell
Línia 32:
El finançament estatal li va permetre visitar [[Alemanya]] i [[França]] en [[1825]].
 
Abel va conèixer l'[[Astronomia|astrònom]] [[Heinrich Christian Schumacher (astrònom)|Schumacher]] (1780-1850) ena [[Altona-Altstadt|Altona]], prop de d'[[Hamburg]]. Després va residir uns mesos ena [[Berlín]], on va conèixer [[August Leopold Crelle]], que estava a punt de posar en marxa la seva revista de matemàtiques ''[[Crelle|Journal für die reine und angewandte Mathematik]]''. Abel va contribuir a l'èxit de la revista, publicant-hi diversos articles.
 
De Berlín es va traslladar a [[Friburg de Brisgòvia|Friburg]] on va portar a terme la seva brillant investigació sobre la [[teoria de les funcions]], en la qual va estudiar sobretot l'el·líptica i la hiperelípticahiperel·líptica, i introduint un nou tipus de funcions que avui es coneixen com [[funció abeliana|funcions abelianes]], i que van ser objecte d'un profund estudi per la seva banda.
 
El [[1826]] Abel va viatjar a [[París]], romanent allí uns deu mesos; allí va conèixer als matemàtics francesos més importants, encara que ni ell ni el seu treball (poc conegut) van ser especialment valorats. A això va contribuir també la seva modèstia, que ho va dur a no fer públics els resultats de les seves investigacions.
Línia 40:
Els problemes econòmics, que mai es van separar d'ell, van dur a Abel a interrompre el seu viatge per tornar a Noruega, on va treballar com professor (en Cristiania) durant algun temps.
 
A principis d'abril de [[1829]] Crelle el va ajudar a obtenir una feina a BerlinBerlín, però l'oferta va arribar a Noruega l'endemà passat de la seva mort, a causa d'una pulmonia.
 
La prematura mort, als 27 anys, d'aquest geni de les matemàtiques va acabar amb una brillant i prometedora carrera.