Dionisi el Vell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Primera guerra contra Cartago: Millora de redacció Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
→Segona guerra contra Cartago: Millora red Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 27:
==Segona guerra contra Cartago==
El [[397 aC]] es va considerar prou fort per fer la guerra a Cartago; disposava de nombrosos mercenaris i centenars de vaixells amb molts [[quadrirrem]]s i [[quinquerrem]]s, mai vistos fins aleshores. Els cartaginesos, que sortien d'una terrible pesta, no estaven preparats. Els grecs de [[Gela]], [[Agrigent]], [[Himera]] i [[Escinos]] (''Scinus, Scinos''), ciutats tributàries de Cartago segons el tractat del [[405 aC]], es van aliar a Dionís; també els [[sículs]] i [[sicans]] de l'interior, malgrat que eren ferms aliats de Cartago,
Dionís va entrar en territori cartaginès sense oposició i va [[Setge de Motya (398 aC)|assetjar Mòtia]], una de les principals fortaleses cartagineses, que fou conquerida
[[Segesta (Sicília)|Segesta]] també fou [[Setge de Segesta (397 aC)|assetjada]] però va resistir. El [[396 aC]] va arribar una flota cartaginesa sota [[Himilcó (406 aC)|Himilcó Hannó]] i va canviar el curs de la guerra: sículs i sicans van retornar a l'obediència cartaginesa, [[Mòtia]] fou recuperada i [[Himilcó (406 aC)|Himilcó]] va avançar fins a [[Messina|Messana]] que fou [[Batalla de Messene|assaltada i destruïda]]. La flota siracusana dirigida per [[Leptines de Siracusa (germà de Dionís el Vell)|Leptines]], germà de Dionís, fou anorreada. El tirà no va voler arriscar les seves forces de terra i es va retirar cap a Siracusa. Assetjat pels cartaginesos per mar i terra i abandonat pels seus aliats de l'illa, estava en una situació desesperada, però la pesta va tornar a aparèixer entre els púnics. En assabentar-se'n, Dionís va fer un atac sobtat per terra i mar i va derrotar els cartaginesos; una gran part de la flota púnica fou cremada. Els cartaginesos van haver de capitular a canvi d'una sortida lliure, però es veieren obligats a deixar els mercenaris i abandonar els seus aliats. No se'n va seguir cap tractat de pau formal, però el desastre patit i alguna revolta a l'Àfrica van impedir als cartaginesos de renovar el seu intent fins al [[393 aC]].
| |||