Alfons Roig Izquierdo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 4:
El [[1920]] va iniciar estudis eclesiàstics a [[Astorga]] (Lleó) i es va ser ordenat sacerdot el [[1926]]. Va tornar a la diòcesi de [[València]], on va exercir a les parròquies de [[Pinet (València)|Pinet]] i a la de [[Sant Joan de Ribera]] a la ciutat de València.
 
El [[1939]] va ser nomenat professor de "Cultura cristiana i Litúrgia" a l'[[Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles]] (València), on va tenir com alumnes als més coneguts artistes valencians contemporanis, Eusebio Sempere, Juan Genovés, Hernández Mompó, [[Andreu Alfaro]], [[Manuel Valdés Blasco]],<ref name=>{{Ref-llibre |cognom=Zabala |nom=Fernanda |títol=La Valencia de los años 60 |url=|llengua=castellà|editorial=Ajuntament de València |data=1999 |pàgines=195|isbn=84-95171-13-9}}</ref>, [[Juan de Ribera Berenguer]]... Va estudiar Arqueologia Cristiana a [[Roma]] des del [[1946]] fins a [[1948]], any en què torna a València i és nomenat professor d'Arqueologia Cristiana. Història de l'Art i Estètica al [[Seminari de València|Seminari Metropolità de València]] a [[Montcada (Horta Nord)]]. Mostrava també una preocupació per la poesia contemporània: [[Emilio Prados]], [[Vicente Aleixandre]], [[Antonio Machado]], [[Miguel Hernández]].
 
El [[1953]] i el [[1955]] va viatjar a [[París]], on va eixamplar els seus estudis d'art i on va conèixer als més famosos artistes i estudiosos del seu temps, molts dels quals li serien presentats per madame Kandinski, esposa del pintor, amb la qual el va unir una especial amistat. Tingué relació amb la revista l{{'}}''Art Sacré'' i el [[1956]] fou becat pel [[govern francès]] per tal d'estudiar l'arquitectura religiosa moderna a França. Així tingué la possibilitat de viatjar i estudiar per diversos països d'Europa, entre ells [[França]], [[Suïssa]] i [[Itàlia]]. El [[1958]], el Govern francès li concedí les [[Orde de les Palmes Acadèmiques|Palmes Acadèmiques]] i el 1960 una nova beca per a estudiar l'arquitectura religiosa moderna a [[Alemanya]]. El [[1969]], Alfons Roig heretà l'ermita de [[Llutxent]], poble de la [[Vall d'Albaida]], on visqué fins a la seua mort.