Polietilè: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
ordre de seccions |
m Corregit: en un [[autoclau > en una [[autoclau |
||
Línia 134:
El polietilè va ser sintetitzat per primera vegada pel químic alemany [[Hans von Pechmann]] qui per accident ho va preparar en [[1898]] mentre escalfava [[diazometà]]. Quan els seus col·legues [[Eugen Bamberger]] i [[Friedrich Tschirner]] van caracteritzar la substància grasosa i blanca que el va crear, van descobrir llargues cadenes compostes per -CH<sub>2</sub>- i el van anomenar polietilè.
El 27 de març de [[1933]] va ser sintetitzat com ho coneixem avui dia, per [[Reginald Gibson]] i [[Eric Fawcett]] a Anglaterra, qui treballaven per als [[ICI|laboratoris ICI]]. Això va ser assolit aplicant una [[pressió]] d'aproximadament 1400 [[Bar (unitat de pressió)|bar]] i una [[temperatura]] de 170 °C, on en
La pressió requerida per a assolir la polimerització de l'etilè era massa alta, per això és que la investigació sobre catalitzadors realitzada per l'Alemany [[Karl Ziegler]] i l'italià [[Giulio Natta]], que va donar origen als catalitzadors Ziegler-Natta va valer el reconeixement del més famós premi a la ciència a nivell mundial, el premi Nobel en 1963 per la seva aportació científica a la química. Amb aquests catalitzadors s'assoleix la polimerització a pressió normal.
| |||